Fons d'armari
ーconverses per tenir.
I el dia de la tria constatar
que ja ni una paraula no fa la teva mida.
I cal ventilar l'estança.
De: esvorancs
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021. P. 50
Fons d'armari
ーconverses per tenir.
I el dia de la tria constatar
que ja ni una paraula no fa la teva mida.
I cal ventilar l'estança.
De: esvorancs
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021. P. 50
Sento el ritme,
la cadència d'un silenci
que em convida al pas de dansa cada dia.
Sona lluny, però el recordo.
Reconec, entre murades de brogits,
l'accés al lloc on fan ballades
les fal·leres més llampants,
les indolències,
el senderi, la rucada,
la follia...
Permeteu-me que m'allunyi
per poder endinsar-me on mor la llunyania.
De: dreceres
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021
Ho guardo a la memòria,
haver estat aigua, terra, foc,
moixó, flor, mosca, borinot,
herba, esbarzer, pedra, ametller...
Obstinada en desaprendre
per poder seguir fent via,
—esborrades les empremtes
barrejats els caminals—
perdo l'olfacte, gust, oïda,
vista, tacte, dies, vida.
I al cau d'una lletania
feta d'aire i veus d'infant,
sento a voltes la fiblada
que m'etziba algun record.
Faig llavors pas de gegant
i recupero el silenci.
Montserrat Gort. Del pretèrit imperfecte al futur simple. 2017
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019
És arbre, l'espai
que abraça entre les fulles
i el brancam.
Trajecte, el clar vial
que, exultant, la vida et brinda
per, finalment,
convidar-te a no seguir-lo.
De: rutes alternatives
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021. P. 70
Des d'un nèctar silent
pren embranzida.
De la fondària al cel
fa la bastida.
Dins la foscor, l'arrel
xucla la crida
que ha d'envoltar de llum
la nova vida.
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021