Sento el ritme,
la cadència d'un silenci
que em convida al pas de dansa cada dia.
Sona lluny, però el recordo.
Reconec, entre murades de brogits,
l'accés al lloc on fan ballades
les fal·leres més llampants,
les indolències,
el senderi, la rucada,
la follia...
Permeteu-me que m'allunyi
per poder endinsar-me on mor la llunyania.
Montse Gort. Anem camí de casa. 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada