Un poema comença amb delit
i acaba en saviesa.
Robert Frost.
Traduït per a aquest blog. Dins del llibre de poesia:
Antoni Albalat Salanova. Love is. 2014 16è Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, Ciutat de Sagunt, 2013
|
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frost [Robert 1874-1963]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Frost [Robert 1874-1963]. Mostrar tots els missatges
22 d’agost 2015
Un poema comença
Etiquetes de comentaris:
aquarel·les,
cartells,
Cerdanya,
Coffe-Marijchuk [Elena],
començar,
delits,
flors,
fotografies,
Frost [Robert 1874-1963],
Grau Ros [Teresa 1959-],
poesia breu,
saviesa
06 d’octubre 2011
És una càrrega d'auró, tallada
És una càrrega d'auró, tallada
i apilada d'acord amb la mesura.
No en sé veure cap altra per allí.
Ni hi ha petjades a la neu del volt.
I no és pas tallada d'aquest any,
ni tan sols del passat, o fins de l'altre.
La fusta és grisa i se'n desprèn l'escorça,
la pila es clava a terra. La vidalba
l'ha lligada amb cordills, com un fardell.
La sosté d'un costat un arbre viu,
i d'un altre una estaca amb estintol
a punt de caure. Penso que només
algú que visqui per mudar de feina
pot oblidar un treball que va costar
tanta suor i esforç amb la destral,
i abandonar-lo lluny de llar o estufa
perquè escalfi el marjal amb el caliu
pausat i sense fum de la ruïna.
Robert Frost. Al nord de Boston, 1994
i apilada d'acord amb la mesura.
No en sé veure cap altra per allí.
Ni hi ha petjades a la neu del volt.
I no és pas tallada d'aquest any,
ni tan sols del passat, o fins de l'altre.
La fusta és grisa i se'n desprèn l'escorça,
la pila es clava a terra. La vidalba
l'ha lligada amb cordills, com un fardell.
La sosté d'un costat un arbre viu,
i d'un altre una estaca amb estintol
a punt de caure. Penso que només
algú que visqui per mudar de feina
pot oblidar un treball que va costar
tanta suor i esforç amb la destral,
i abandonar-lo lluny de llar o estufa
perquè escalfi el marjal amb el caliu
pausat i sense fum de la ruïna.
Robert Frost. Al nord de Boston, 1994
Etiquetes de comentaris:
caliu,
escalfor,
esforç,
Frost [Robert 1874-1963],
llar,
mesura,
treball,
vidalba
24 d’octubre 2009
El foc i el gel
Hi ha qui diu que el món s'acabarà en foc,
d'altres diuen que serà en gel.
Amb allò que he tastat del desig,
dono la raó als qui són partidaris del foc.
Però si tot hagués de perir dues vegades
crec que conec prou l'odi
per dir que per destruir
el gel també és perfecte
i que ja n'hi hauria prou.
Robert Frost. Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts. 1990
d'altres diuen que serà en gel.
Amb allò que he tastat del desig,
dono la raó als qui són partidaris del foc.
Però si tot hagués de perir dues vegades
crec que conec prou l'odi
per dir que per destruir
el gel també és perfecte
i que ja n'hi hauria prou.
Robert Frost. Carpe diem : antologia del Club dels poetes morts. 1990
Introducció, tria poètica i traducció a cura de Nona Arola, Magda Rovira i Pep Julià.
Etiquetes de comentaris:
actituds,
desitjos,
desmesura,
donar la raó,
foc,
Frost [Robert 1874-1963],
gel,
món,
persones,
poesia breu,
sentiments
Subscriure's a:
Missatges (Atom)