Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trencar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris trencar. Mostrar tots els missatges

31 de maig 2025

En el nom de la mar

                     A Maria-Mercè Marçal


Com un tempestuós mirall en gris
que es trenca en mil bocins de llums rebels
la mar que mire ara em du el teu nom
d'aigua de dol, amiga amada, lluna
perduda en un cel fosc, tota silenci
i sal, fent-se i desfent-se en la remor.
Adeu et dic, però amb mi ets, eternament,
veu melodiosa plena de seny,
dona de mar i mots dins del meu jo.

Maria-Mercè Marçal, el teu nom
conté tres voltes la mar, i la canta.



Josep Piera. En el nom de la mar. 1999

30 de novembre 2024

Mare

Una por
com de paraula:
mal d'amar a...
Una princesa
que viu dins
d'un quart de pena.
Una por amb
la panxa buida
i aquest ou
que quan es trenca
li surt sang.



Blanca Llum Vidal. Amor a la brega. 2018

Postfaci de Mercè Ibarz.

03 d’octubre 2024

He trencat amb el passat

He trencat amb el passat,
he desat llibres i pensaments.

Ja no existeixen
i han estat matèria:
la percepció de l'ego.

A les lleixes hi resta el coneixement
de la consciència: del que soc.


De Oasi. P. 57


Viqui López-Amo Calatayud. De ser en el cos. 2020

Il·lustracions de Montse Utset.

Postfaci de Roger Costa-Pau.


01 de novembre 2021

Pica la pedra amb el martell

Pica la pedra amb el martell,
pica, trenca la pedra, obre-la,
escampa'n arreu els bocins,
esberla la pedra amb l'escarpra,
pica, obre el camí cap endins,
lleva l'esberla de l'esberla,
engrunada, aspra i resplendent,
com la sorra dura de l'ara,
com la pols innocent del temps,
pica fins que no trobis pedra,
enfonsa-hi el tall, enfonsa-hi el jo,
descabdella la fosca mina,
esberla, fica't cap endins,
excava la claror sobtada,
obre la pedra, obre l'obert.


Lluís Solà, dins,




Selecció, notes i activitats: Carlota Casas i Pep Paré.

Il·lustracions: Carme Solé Vendrell.

12 d’octubre 2020

El primer son

Néixer és trencar
alguna cosa, un cel
sobre un mar de dunes.
Bocins d'himen blau-marí
fan un pont en la nit rara.



Chantal Poch. L'ala fosca, 2020
Pr.: Marc Rovira

II Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra 2019

10 de juny 2016

La palabra de junco

...

La palabra de junco, la palabra,
flexible y discernida,
que no podrán romper y que tampoco
golpea nunca a nadie;
que el viento no la arrastra ni la encumbra,
ha de llegar a ser puerto y estrella,
la única que fluya de mis labios.



(Fragment)



Cristina Lacasa Begué, dins,

Urc : monografies literàries de Ponent. Poesia a Lleida: 1993-2003, núm. 18, nov. 2003, p. 92