Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 de juliol 2021

descobrir l'olor de l'arbre

descobrir l'olor de l'arbre
que impregna
el teu matí

descobrir que el teu matí
fa olor
d'arbre

arbre que s'alça
a l'endins
                              cos desplegat en paisatge

arbre d'espirals
laberints i clarianes
arbre ànima



Laia Llobera. Boscana. 2018

Pr.: Lluís Calvo
Epíleg; David Fernàndez

autoretrat urgent

escolte el pas d'aquella que camina
sobre els meus passos.
entre la flama i la fusta,
entre l'ara i el sempre o mai,
soc una altra als ulls
d'aquella que em mira
i en mi canta i plora i aguaita,
mirada fosca que des del fons alena
i es recorda flama i fusta
d'un bosc cremat.


Anna Montero. On els camins s'esborren. 2018

La mateixa aigua

La mateixa aigua
no pot ésser beguda
per dues boques.
Només la set és nostra,
és una i ens iguala.


De Enfilall de tankes

Joana Raspall. Ales i camins. 1991

La morera

És un arbre, la morera,
que a l'hivern està pelat
i quan ve la primavera
mil fulletes treu pel cap;

quan les veu el cuc de seda,
diu: "Les fulles, nyam-nyam-nyam,
són com un bon plat de bledes
o una plata d'enciam."


Ricard Bonmatí. Patapam, pim-pam. 2017

Il.: Roser Rius

30 de juliol 2021

Sobtadament

Sobtadament, a cops,
la imprecisió ens fa lliures.

Projectant

en la distància
entre dos mons,

el mitjà erm
de l'oblit crònic

Sobreviure al relat
fa obsolet
el missatge.

Caldrà llavors servar silenci,
i fer parlar

                                els mots

amb la llengua del gest.



Laura Torres Bauzà. Els temps últims. 2021

Pr.: Sergi Álvarez Riosalido
Epíleg: Laia Llobera

sempre neixen parets

sempre neixen parets damunt del fil
i dalles dins de l'ombra. Cada veu
d'aigua va disfressada, no sabeu
si la infantesa us torna. De perfil,
direu mentides, cent vegades, mil.
Retardareu els mots amb el correu,
fareu les ratlles tortes i el conreu
del cos cada vegada més subtil.

Les tempestes a dins dels quatre murs
amb un vaivé de pèndol desfaran
batecs incerts, ordinadors segurs.
Boira de neu sobre cabells madurs
us podrà dir, potser, que una hora és gran
i que la sorra és feta de futurs.


Felícia Fuster. Obra poètica : 1984-2001. 2010

Ed.: Lluïsa Julià

Tempesta

L'aire s'atura, espessit,
en la lluor dels primers llamps
cap fulla no té vida en l'ametller
clavat com un fantasma
sota el plom de l'estiu
sols les orenetes
trafiquegen entre les teulades,
incansables.

L'ànima cau amb la primera gota
en el solc
on dorm des de molt abans
del temps i la tempesta
la llavor d'un vol
que aixeca tota pesantor
fins a retrobar el bressol
del llamp,
del sol,
del plor,
de Glòria.


11 de juliol de 1986

Cristina Kaufmann.--Aunque de noche : poesia des del Carmel. 1989

29 de juliol 2021

Aigua

Goteja la font,
cada gota un soroll sord.
Terra mullada.

Reguera de bosc
aigua pels animalons.
Natura solvent.

Botes al bassal
del vailet enjogassat.
Fang sec al matí.

Sopa fumejant,
caliu a la llar i baf
a les rajoles.


Mònica Huix-Mas. Paraules senzilles. 2012

Esborrau-me del quadre

Esborrau-me del quadre,
que vull ser l'alzina del paisatge,
o la grívia que s'hi colga,
o la molsa que li guarda l'aigua.


Antonina Canyelles. D'estructura circular. 2007

25 de juliol 2021

Estimo els arbres

ESTIMO ELS arbres generosos del bosc quiet
després del lent batec dels dies fràgils,
quan hem perdut cabanes i fogueres.
En núvols de ningú m'he construït
l'espai tan reduït de les quimeres
i els arbres de la ment em xiuxiuegen,
branques al vent de totes les mancances.
Els vells somnis, ocells que se m'escapen
dels arbres despullats quan ve l'hivern.
M'he emmirallat en versos poderosos,
altres indrets m'han modelat paisatges:
mil alfabets a canvi d'una imatge.
Soc solitària com el xiprer
que guarda casa i terra en el silenci,
vinclant-se en la negror de la nit quieta.
Com ell emmarco els camps madurs d'estiu
          i amago vells secrets
          entre les fulles negres.


Mireia Lleó i Bertran. Miradas de agua = Mirades d'aigua. 2019

Tr. al castellano: Rodolfo Häsler

23 de juliol 2021

Les dones de la infància

Era un nen, i ho recordo: aquella finestra,
d'on sovint m'abocava a mirar el corraló
abocant-m'hi com a una pedrera,
sota els arbres d'un migdia fosc.

Voravia, pedrís, i l'esglèsia a mà esquerra
amb les cúpules altes, portals soterrats,
i els pollancs ben tofuts, d'ombra espessa,
protegint el muret des del cap al xamfrà.

I darrere la tanca els camins que es perdien,
que semblaven anar a l'abandó d'uns jardins.
I aquell lloc era tot un enigma
quan s'omplia d'un món femení.

Al capvespre, una colla de gent coneguda
visitava les noies, tota una munió,
i els lilàs ja florits, amb les fulles,
pinzellaven els seus finestrons.

I les dones més grans, excessives, bramaven
indignades, furioses: i anaven entrant
palplantant-se a les portes, com arbres
dels vorals dels parterres urbans.

De vegades calia alçar celles esquerpes
i aguantar un piupiueig de flagells, però més tard
veure com la passió és una ciència,
com l'elogi és la gesta més gran.

Totes elles, les sento, presències fugaces
que han trobat l'altra riba ─que poc les conec;
tot passat, vull donar-los les gràcies,
sí, i a totes, per tot el que els dec.

1958

Borís Pasternak. Quan escampi. 1984

Tr.: Esteve Miralles i Ricard San Vicente
Pr.: Iván García Sala

Al país d'Itàlia

Per llargs camins de ferro, ruïnosos, damnats,
vaig sol pel nord d'Itàlia, viatger que es fa vell.
I recorde com era aquell poble on vaig créixer
des d'una ciutat clara on sempre he de tornar,

la ciutat de cent torres, bella com tardors d'or,
en espere setembres que no em cremen els ulls
i on mire uns jardins plens de florides d'estiu,
uns arbres centenaris, fulles seques per l'herba.

Tinc amb mi la presència dels remots onze anys
on un estiu trobava el temps i la nostàlgia
com una agulla d'or que en el sentit es clava.

Pare l'orella en terra, sent el nou pols del temps
i el batec del passat, sense esforç, s'obri pas.
La cambra d'un hotel m'arrecera i em parla.


Gaspar Jaén Urban, dins,

Reduccions : revista de poesia. Setembre 2008. Núm. 91. P. 11


21 de juliol 2021

Obra incompleta

Terra accidentada, en diuen.
Barrancades i turons, penya-segats
esquitxats de planes rebels, i turons disposats
a ballar, sempre.
Paisatge erm.
Trossos d'un trencaclosques gegant,
de peces solitàries, que s'estiren per trobar-se
i no arriben.
Obra incompleta que descansa quieta
en un marc blau cristal·lí
que va i vé.
I ell, sí, besa terres llunyanes.
Hi porta i en porta
i no para mai quiet.
Tan inquiet és que sacseja l'obra
i hi produeix esquerdes.


Asmaa Aouattah. Entre cendra i foc. 2019

16 de juliol 2021

La prunera

Passà la joia exquisida
del bell temps de ta florida
i avui regales un plor
d'emmelada fruita d'or;
i la merla llaminera
canta tes glòries, primera.


Maria Antònia Salvà, dins,

Els arbres de la poesia catalana. 2007


Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues

Garrofers

Esteu dormint fa segles, una vida
fecunda i reposada, sense presses,
esbiaixant al vent vostres pereses,
oferint cada estiu gala complida.

Ara viviu en mi. Per la ferida
on m'heu entrat, amb dolces escomeses,
sent uns silencis purs, unes promeses
de justa benaurança aconseguida.

Venerables gegants, verda mainada
com una primavera inacabada
que aferma més i més vostra presència

entre una parla de verdor amigues,
sota l'onada de sentors antigues,
sou el millor present de permanència.



Jaume Bru Vidal, dins,


Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues

Fonda

Sobreeixidora
tendresa em vessa.
El teu cor? Porta'l,
arrela-me'l per dintre
i deixa que te'l regui.




Felícia Fuster. Obra poètica : 1984-2001. 2010

Ed.: Lluïsa Julià

14 de juliol 2021

Cos lluminós

Cos lluminós, tija d'aigua
tu vens
tot i que els temps no ho permeten
tot i que els temps ens separen
tot i que són folls
i que res més no podem fer.
Tu vens perquè estic enamorat de tu.



Alba Donati, dins,

Drac

Drac ciclòpic, banyut, d'escata pètria.
De nit peixa el ramat en camp llustrós.
Les lluminoses flors salten per l'herba:
són pàl·lides o grogues, verd o roig.

Alguna que s'envola, ho fa amb un tro
i es perd enllà dels núvols i foscors.
Un silenci d'esquelles crida el somni...
No ve el somni... Ve la son.

I navego per mar de llargues ones
entre ramells d'illots.
Les veus són conegudes, dolces...
I un rostre, que no és la lluna, Lluminós!

    (Ciutat de Mallorca, agost 1980)


Ventura Ametller. Antologia d'emergència. 2016

Ed.: Joan Carles González Pujalte i Marta Puigventós Pons


11 de juliol 2021

Una cançó

M'estimo l'impalpable:
l'aire blau de les pedres,
l'ombra del nen que juga
sense trucs a l'escull,
l'interludi fugaç
on els ulls es fan nobles
o el soroll del silenci
que el mar antic recull.

Deixo que m'erosioni
com sosté la carícia
l'aigua encalmada i neta
damunt els còdols blancs.

I després ho atresoro.
Com tapava a la platja,
sota la tovallola,
aquells mirallets verds
que semblaven malalts.


Berta Giraut Junoy. Com l'estel que no hi és. 2020

Intr.: Gemma Casamajó i Solé

10 de juliol 2021

Juliol

Corre un fantasma dins de casa.
Va amunt i avall, va a tort i a dret.
Dalt a les golfes, fa ombra rasa...
Sí, dins de casa, hi ha un follet.

Tot ho regira quan li rota,
i s'entafora pels racons:
del llit, amb bata, en surt de sota,
i a taula esbotza els tovallons.

Mai no s'escura els peus quan entra;
com ballarina, com el vent,
mou l'aire, i és un mal de ventre
que es recargola irreverent.

¿D'on surt l'entremaliat salvatge,
fantasma doble, llampec viu?
Hoste vingut d'un mal viatge,
mal dispeser que ve a l'estiu.

Tota la casa li fem bona,
i s'hi reposa tant com vol.
La lloga tota i ve quan trona,
perquè ell és l'aire de juliol.

Juliol, quin desmanec de roba
que s'enllapissa amb llapissons!
Juliol, planant per on li prova,
baladrejant pels finestrons.

Badoc grenyut, treus de la prada
l'olor d'herbei, d'anet al vol,
til·lers i estepa perfumada,
per tu, que ets l'aire de juliol.

1956


Borís Pasternak. Quan escampi. 1984

Tr.: Esteve Miralles i Ricard San Vicente
Pr.: Iván García Sala

07 de juliol 2021

Madrigal per a un infant adormit

T'he despertat: tenies
la cara plena
de sol, i tanta
llum sobre la llum closa
dels teus ulls! Jo mirava
les palpitants parpelles
com l'ombra d'una vela
sobre el mar, o com l'ala
d'un ocell entre les roses.


(Part II)


Maria Àngels Anglada. Columnes d'hores. 1990

04 de juliol 2021

Cau la pluja

Cau la pluja sobre els camps
i sobre la fulla nova
de la primera alzina del bosc,
i truca a la finestra
de la cambra dels nens
adormits amb la música dolça
el suau xiuxiueig
que es desfà pels vidres.


Joana Bel. A la nit, el bosc belluga. 2005

Il.: Mabel Piérola

03 de juliol 2021

Climateri

Soc la memòria
del climateri
de totes les dones.
Declaro amb humilitat:
cada gest
és la petjada d'elles.




Marta Pérez Sierra. M'he empassat la lluna. 2015

Il.:   Enric Maciä
Pr.: Teresa Forcades
Epíleg: Sònia Moll


Obra finalista del IV Premi de Poesia Miquel Arimany 2013