fecunda i reposada, sense presses,
esbiaixant al vent vostres pereses,
oferint cada estiu gala complida.
Ara viviu en mi. Per la ferida
on m'heu entrat, amb dolces escomeses,
sent uns silencis purs, unes promeses
de justa benaurança aconseguida.
on m'heu entrat, amb dolces escomeses,
sent uns silencis purs, unes promeses
de justa benaurança aconseguida.
Venerables gegants, verda mainada
com una primavera inacabada
que aferma més i més vostra presència
com una primavera inacabada
que aferma més i més vostra presència
entre una parla de verdor amigues,
sota l'onada de sentors antigues,
sou el millor present de permanència.
sota l'onada de sentors antigues,
sou el millor present de permanència.
Jaume Bru Vidal, dins,
Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada