Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guasch [Carme 1928-1998]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Guasch [Carme 1928-1998]. Mostrar tots els missatges

21 de juliol 2022

Quan bufa el nord

Quan bufa el nord, escabellant el saule
i rebolcant-se esbojarradament,
parla tan fort que tot seguit entaula
una conversa d'amics entre la gent.

Sembla rentar la pell de la paraula
fins a tornar-la neta, transparent,
com si els fonemes de la vella faula
ara mateix, els inventés el vent.

Clar i català, escriu la tramuntana
-com un grafitti sobre una façana-
signes novells al cel tibant i llis.

A cada cosa dona el nom precís
i, en esborrar tota paraula vana,
va dissenyant la parla del país.





Figueres, 21 de març de 1999

25 de juliol 2020

Cianur

Oh quin despit, oh quin immens furor
sento pel buit de què vas fer-me hereva!
L'altre tu, mort, m'indigna i em subleva
perquè fingeix no veure el meu enyor.

Oh quin turment, quin vendaval sonor
aquesta guerra amb la mudesa teva,
camp de batalla que no coneix treva
on el record es bat amb el rancor!

La pau, inabastable, va allunyant-se.
Ni tu, callat, ni jo, sense esperança,
podem bastir cap ombra de futur.

Reservaré —enmig de tots els versos—
en un calaix, entre papers dispersos,
com escriví Vinyoli, el cianur.


Carme Guasch, dins,

Poemes de capçalera, 2016

Ed.: Miquel Pujadó

03 de març 2019

Poeta de guàrdia

Constant sentinella al peu del record,
m'assec en la fosca i escolto el meu cor;
no em torben rialles ni cerco ningú:
soc dos essent una perquè visc en tu.

Llegíem uns versos antics de Salvat
i tu m'escoltaves amb gest fatigat,
les mans ocioses i els ulls incisius:
«M'agrada el que deies, m'agrada el que dius».

Amb sal i silenci sotjàvem les nits
sentint-nos inermes, sabent-nos ferits.
Amb sorts paral·leles, com versos rimats,
plegats per la vida, moríem plegats.

Poeta de guàrdia, recito el teu nom,
que mentre jo et canti, et canta tothom.




Carme Guasch. Pràctica de vida. 1993

30 de juny 2018

68 | Amat i amic

                                            Creure és voler creure.
                                                                         JOSEP PLA


Si creure és voler creure que existeix més enllà
una vida més alta sense ahir ni demà,
¿per què m'és tan difícil decidir-me a acceptar
que des de l'altra vora tu m'allargues la mà?

Espero, espero encara, desesperadament,
que tu ―quina part teva: el gest, els ulls, la ment?―
des d'algun lloc que ignoro ―el cel, la nit, el vent?―
continues amant-me, continues vivent.

Vull creure ―però costa!― que el teu cos, immortal,
s'ha integrat en el cosmos, en el món vegetal,
en la pluja de vidre, en el tramuntanal.

Oh, poder descobrir-te en la gran quietud
de l'arbreda adormida, de l'herbei de vellut,
i en el riure tendríssim de l'infant que ens has dut!




Carme Guasch. Poesia completa, 2005


26 de desembre 2017

Pau

Cactus als Jardins de Mossèn Costa i Llobera (Barcelona) per Teresa Grau Ros
Tens un nom breu
                               com la vida i la neu.
Tens un nom nou
                               com l'herbei quan hi plou.
Tens un nom viu
                               com la pluja i el riu.
Un nom suau
                               com l'amor
                                                     i la pau.





Els nets




Carme Guasch. Poesia completa. 2005

25 de novembre 2017

Sonet VIII


                                    Feliçment, jo soc una dona.

                                         M. AURÈLIA CAPMANY



Voldria ser pluja per tornar-me de vidre,
voldria ser de lluna per vestir-me de nit,
voldria ser de pedra per sentir-me en la terra
i tramuntana o boira per venir de molt lluny.

Voldria ser paraula per estimar el silenci,
voldria ser pollancre per poder abraçar el vent,
voldria ser gavina per no conèixer límits
i mirar-me les coses des dels ulls d'un infant.

Només soc una dona, per sort soc una dona,
i tot el que desitjo ho trobo dintre meu:
jo també soc de pluja, jo també soc de terra

i dono, com un arbre, un fruit no madurat;
soc com la nit, obscura, llunyana com un astre,
com un ocell que emigra, com un infant perdut.




Carme Guasch. Poesia completa, 2005

29 de desembre 2015

Potser caldria, amic

Potser caldria, amic, com a penyora
de gratitud, en vers poc acurat,
que avui et doni gràcies per cada hora
que has sostingut la meva soledat.

Per compartir la nit desoladora
i el vespre del diumenge endiumenjat
i, delicadament, fer com qui ignora
les llàgrimes rebels que no he ocultat.

Per dir el seu nom amb una veu transida,
per prendre per mirall la seva vida,
sentint-te hereu, amb mi, del seu record;

i sobretot, amic, pels grans silencis,
per cada cop que dintre el cor el pensis
fent-lo vivent en tu, després de mort.


                                     5 de març de 1984



Carme Guasch. Poesia completa, 2005

08 de novembre 2015

Sonet I

En cada un dels sonets que recorre
íntimament, els camins del record,
des del present al passat que no mor,
recobrarem, com qui escriu a la sorra,

les vint-i-cinc primaveres que esborra,
el temps cruel que s'endinsa en la mort,
els vint-i-cinc fonaments on el cor
ha construït de l'amor una torre.

Resseguirem el perfil d'una història
que hem escrit junts en comuna memòria
i ja no és nostra, sinó de tots cinc;

al capdavall, estimar-te i fer versos
són dos oficis que, essent tan diversos,
a mi em són fàcils. I és tot el que tinc.



Carme Guasch. Poesia completa. 2005

25 d’octubre 2015

Ferran

Tan petit,
emplenes el món i encara
projectes a l'infinit
el cos de la teva mare.

Tan obscur,
en la foscor que t'empara
ets el que hi ha de més pur
al cos de la teva mare.

Tan callat,
el teu batec que no para
és el crit que ha despertat
el cos de la teva mare.

Tan petit,
has fet dia de la nit
amb la teva llum tan clara.
Ferran, 
futur que va esbatanant
el cos de la teva mare.



Carme Guasch. Poesia completa, 2005

05 de gener 2015

Sonet XV

Avui estic contenta i no sabria
el perquè d'aquest goig que em fa cantar;
potser el mateix que em dona l'alegria
m'ha de dur la tristesa de demà.

És absurd ser feliç quan es congria
incert aquell destí que volem clar
i també d'enfonsar-se en l'apatia
quan hi ha tant per a veure i estimar.

Tal vegada només cal dir bon dia
al nou matí que ens ve a llepar la mà
i acceptar tot allò que ens donaria

i oblidar tot allò que ens vol negar;
que és el fet de sentir-se viu i lliure
el caliu que ens ensenya de somriure.



Carme Guasch. Poesia completa. 2005

24 de març 2013

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.
                                  M.Martí i Pol



Parlem de tu, però no pas amb pena;
impertorbables ja, parlem de tu,
i el teu nom va, i ve, i tot ho emplena
d'aquella llum que mai no et vas endur.

Parlem de tu, però amb la veu serena,
i tot allò que hem dit es va fent u
amb el que vares dir, i esdevé trena
de vells records al fons de cadascú.

De tu parlem, maldant per fer reviure
no pas la teva mort, sinó el somriure
amb què endolcies el mot adolorit,

i quan llesquem el pa sobre la taula,
embolcallada amb la pau tota paraula,
et rescatem per sempre de la nit.



Carme Guasch. Pràctica de vida. 1993

10 de juny 2011

Blanca

Ni el colom d'ales més blanques
ni l'escuma ni el cotó
poden fer-nos més claror
que la llum que als teus ulls tanques.

Ni les flors dalt de les branques
a l'estiu o a la tardor
escampen més resplendor
que el teu nom, Blanca de Blanques!





Carme Guasch. Poesia completa. 2005