el nostre gest, un repetit adeu;
el nostre afer un llarg pelegrinatge
per la ruta del sol o de la neu,
vora la mitja lluna d'una platja
o allà on l'herbei té un sospirar més lleu:
a qualsevol indret trobem estatge
i del poble que ens rep, diem: «És meu».
Som gent de pas, nissaga viatgera
teixint camins sense mirar endarrere
als quatre vents del nostre clar país:
teixint camins sense mirar endarrere
als quatre vents del nostre clar país:
garbí, ponent, xaloc i tramuntana,
aires del bosc, del mar o de la plana,
companys d'exili enllà del paradís.
aires del bosc, del mar o de la plana,
companys d'exili enllà del paradís.
Sonet IX
De: Vint-i-cinc sonets i un dia.
Carme Guasch. Poesia completa. 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada