Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

24 de setembre de 2010

Proverbi

A Joan Llimona

Si escoltes el teu fons seràs content de viure:
hi ha marge per fer el bé
hi ha marge per fer el mal
-si la rancúnia et mou et vagarà d'occiure
(però el bo és com el somrís de l'aigua a la canal).


Joan Salvat-Papasseit. Antologia de poemes, 1992

La mà

La mà d'avui, d'ahir,
com un petit retaule,
i en la pell del requadre
en la ema vulnerable
el burí dels teus dits
esculpint-hi dos noms.

La mà, camí desclòs,
capseta de records
on bandoler i lladre,
sota el signe de taure,
provocant el destí
han raptat vida i mort.

La mà, coixí de somnis,
amagatall de l'aire,
poder de la paraula.
En els moments d'insomni,
la teva mirada àuria
si la torno a obrir.



Tònia Passola. La sensualitat del silenci, 2001

La paraula que transforma

...
Per als qui creuen en la paraula que transforma
brilla una llum enmig de la fosca.
¿On és, però l'infant esquerp que corria pel bosc
dels seus jocs escàpol d'un ignorat rerefons
de guerra, runes, pànic i morts...?
¿Podrà contemplar sense ira la faç del món o
romandrà neulit al fons del pou de l'amargura...?
Per a ell també existeix en algun lloc
la pau que no va tenir?

(Fragment)

Jean Serra. Des de la quietud, 2003

Autre regret d'Heraclit

A Joan Navarro


Et van dir que el destí és un xiquet
i es riu jugant als daus.
Que és el riure el que dol, més que el seu jou,
ho has après tu en el joc, punt rere punt.



Enric Sòria. L'instant etern, 1998

22 de setembre de 2010

La catalanitat

TENIM ZONES COSTANERES,
però sense un hinterland
és a dir: com si no ho fossin.

TENIR GANES O CORATGE
són els fets més importants,
però són molt trencadissos
i no es poden decretar.
Per tant, cal una política.




Foguet Boreu, Francesc."Miquel Bauçà. La sobirania dels somnis".
El pou de lletres, p. 27, estiu 1999

La meva terra

La meva terra com un bosc

i jo amb les mans rasposes d'artigaire

que no mesura el temps ni deixa el nom escrit

a cada clariana.

Però tu crida'm fort, tu que saps el meu nom

i fes-me única al món.


La meva terra com un erm
i jo l'eixarcolaire amb la pell recremada
que no compta les herbes que ha anat desarrelant
de sol a sol.
Però tu baixa ardent i fes-me una carn única
tu que saps el meu nom.




Núria Albó. L'encenedor verd, 1980

19 de setembre de 2010

Cançons de paper fi

Cançons de paper fi
m'omplen la sàrria
i em foraden el fons
de la butxaca.
Mireu quin caramull
de llunes blanques!
Duc llunes i cançons
per arrecades.



Maria Mercè Marçal, dins, 
Mites i somnis, 2001

11 de setembre de 2010

Vilma, cubana

Jo vinc d'una illa, i això és una ciutat europea. Una de les coses que més em van enamorar va ser la diversitat. Et trobes amb persones, amb contextos, amb entorns, amb cultures, ideologies, ètiques... molt diverses, i és encantador. Vosaltres hi esteu acostumats, ho trobeu normal, però per mi és meravellós. És com si estiguessis en un jardí i tinguessis flors de tot tipus. Et poden agradar més els gira-sols, o les roses, o els clavells, però en tens moltes.

(fragment)



Anna Guitart (Is Catalonia Spain? : com ens veu la gent d'arreu del món, 2004)

9 de setembre de 2010

Tots els nens

Avancem amb el català

Tots els nens del meu carrer
volen jocs, volen somriures.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé.
Un company per fer tabola,
una casa i una escola.
Tots els nens del meu carrer
volen créixer i viure bé!



Josep M. Espinàs dins, Mites i somnis, 2001

8 de setembre de 2010

El somni

Guardeu la terra els pagesos germans,
guardeu -beseu-la amb delit, pam a pam:
ara amb nosaltres, marins i gojats,
per Catalunya, els vaixells salparan.
Guardeu la terra els pagesos germans.

De cara al món altra volta, i firam!
Les gestes nostres no temin la mar:
-qui duu senyera els dofins li fan pas.
Per Catalunya un bell nom voleiant,
de cara al món altra volta, i firam!

Fornits atletes, a proa s'hi cap;
deixeu l'Estadi pels fadrins que es fan.
Preneu els estris de viure en combat
per Catalunya: Una passa endavant!
Fornits atletes, a proa s'hi cap.

Vosaltres, dones, heroiques com mai,
sigueu valentes, que l'empresa és gran:
les nostres filles que aprenguin l'afany.
Per Catalunya reseu català,
vosaltres, dones, heroiques com mai.

Fendim les ones, tal guerrers d'abans;
-de nou la història que ens vegi avançant-
vulguem ésser-hi entre els pobles més grans:
Per Catalunya, els fanals ben endalt,
fendim les ones, tal guerrers d'abans.



Joan Salvat-Papasseit. Antologia de poemes, 1992

Instruïts en amor

Instruïts en amor
per mitjà de deu mil llibres,
ensenyats per la transmissió
de gestos poc variables
i de juraments necis

-no iniciats, però, en amor
fins ara-
quan davallà la lava
i el seu alè ens arribà
al peu de la muntanya,
quan finalment, el cràter, cansat,
entregà la clau
per a aquests cossos tancats-

entràrem en cambres embruixades
i il·luminàrem la foscor
amb la punta dels dits.



Ingebor Bachmann. Poesia completa, 1995
Tr.: Teresa Pascual i Karin Schepers

6 de setembre de 2010

Esperança, Màrius, Mercè,

Esperança, Màrius, Mercè, prou per avui; ja us he escrit prou bogeries. 
De bona gana faria pam-i-pipa als vols espessos de gralles que passen 
i repassen anant i venint dels seus caus, que els tenen als cims pelats 
d'aquestes muntanyes; centenars i milers de gralles esvolategant sobre 
els boscos de roures i tot llançant el seu crit de mal auguri ¡no me'n crec res! 
Saludeu de part meva tots els qui tinguin la bondat d'interessar-se per mi, 
singularment la Maria Planes i el doctor Ribes Soberano. Digueu-los 
que estic sa i bo; que mala herba no mor mai; que me n'he sortit de totes 
sense ni una esgarrinxada i que ens sentim disposats a fer la guerra 
per tota l'eternitat abans que rendir-nos. ¡Fins a la victòria dels Vençuts 
o sigui el Judici final!


(Fragment, p. 384)



[Afegit el 1948: Dedueixo que vaig escriure aquesta carta trobant-me 
a la serra del Montsec, en un paratge anomenat el Desferrador, on havíem 
improvisat un front i el vam sostenir algunes setmanes...]


Joan Sales. Cartes a Màrius Torres, 1976

5 de setembre de 2010

XXVI. Poètica o vell manual pràctic

En els diàlegs entre jo i els meus déus,
no sóc conscient de cultivar la parenta pobra.
La interpretació del món
ens porta a paradoxes i ambivalències
que resolem, a efectes pràctics,
amb els estris que utilitzem.

Pintors o poetes, semblem monjos
que interpreten, mans closes, el Tao te King.



Antònia Arbona. La veritat i el límit, 2007

La Balenguera

La balenguera fila, fila, 
la balenguera filarà.
          Cançó Popular 

La balenguera misteriosa,
com una aranya d'art sutil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu el fil.
Com una parca bé cavila,*
teixint la tela per demà.  

La balenguera fila, fila, 
la balenguera filarà.  

Girant la ullada cap enrera,
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.

La balenguera fila, fila, 
la balenguera filarà.  

Quan la parella ve de noces,
ja veu i compta sos minyons;
veu com davallen a les fosses
els que ara viuen d'il·lusions,
els que a la plaça de la vila
surten a riure i a cantar:

La balenguera fila, fila, 
la balenguera filarà.  

Bellugant l'aspi, el fil cabdella,
i de la pàtria la visió
fa bategar son cor de vella
sota la sarja del gipó.
Dins la profunda nit tranquila,
destria l'auba qui vendrà.

La balenguera fila, fila, 
la balenguera filarà.  

De tradicions i d'esperances
tix la senyera pel jovent,
com qui fa un vel de nuviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa qui s'enfila,
de la vellura que se'n va.

La balenguera fila, fila, 
la balenguera filarà.  


* Mantenim la ela sense geminar per conservar la rima.


Joan Alcover i Maspons. Poesia completa, 2006 



Horacianes, I


res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.

cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb
                                 [els productes de la terra.


m'agrada molt el pimentó torrat,

mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.

L'expose dins el plat en tongades incitants,

l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del
                                          [pimentó torrat.


després, en un pessic

del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,

me'l mire en l'aire.

de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.

cloc els ulls i me'l fot.



Per a Eliseu Climent i Rosa


Vicent Andrés Estellés. Les pedres de l'àmfora, o.c. 2, 1979