Cant de març

Cor meu, que dins del pit
estàs tan arraulit
covant records i penes,
eixampla't tot seguit
purgant-te de neguit,
que ve la Primavera.

Eixampla't bé, mon cor,
al benfactor calor
de l'estació benigna,
que estant lo bosc en flor,
propici n'és l'amor,
i fresca i lleu la vida.

Eixampla't bé, cor meu.
S'estén al voltant teu
serena la Natura;
sota el cel, blau arreu,
somrient està el bon Déu,
que et porta la Fortuna.

            III

Víctor Català. Lo cant dels mesos. 2020

Edició, pròleg i dibuixos d'Enric Casasses.

Creixent

Impulsa un batec,
esclata, entén que vol créixer,
brollar, trobar potser un dia,
qui sap si llunyà o no,
allò que anomenen plenitud.
I es desplega, s'estira, es mostra,
aprèn a distingir l'ombra
que duu enganxada a l'esquena.
Badalla, sospira, s'eixampla,
fabrica teixits de somnis
i els enllaça als cabells i als dits.
Dansa, juga, s'enfada, riu.
I somriu, perquè se sap viva.

Fe Ferré i Ferraté. En clau de lluna. 2014

Rius de coloraines

És any de rius, rius de coloraines,

els rius que s'eixamplen i surten de mare,

els rius que caminen i en caminar, canten,

els rius que amb la fúria del vent,

que té mans gelades, busquen el misteri

d'una cova freda, on hi ha tres figures

i dos animals que amb l'alè l'escalfen.

Les figures són de granit i plata,

la mula i el bou són de fang pastades:

-heus ací els dos rius, rius de coloraines,

que pinten el cel i a dues veus canten.

                                        22-XII-1998

Àngels Cardona. Les veus del riu. 2001

A la biblioteca de Gursky

A la biblioteca de Gursky
gires l'última pàgina, és el final
del llibre, el món cap doncs
tot sencer entre dues tapes
es desplega després es tanca
brutalment per camins
que mai no agafaràs
sinó en el món ple
i insubmís dels teus llibres.
Però la teva vida, cada vegada
la teva vida s'eixamplarà.





Hélène Dorion. Atrapar: els llocs. 2011

Traducció de Carles Duarte i Montserrat i Lluna Llecha Llop.