Cançó nocturna

(Fulbe)

El cel s'enfosqueix
com un cotó fluix tenyit de cendres.
Dels núvols goteja llet fresca.
Udola la hiena, i el lleó,
senyor de la màgia, respon arrogant!
És bo, en aquesta hora plàcida,
xiuxiuejar a un amic de pell clara.

Josep-Ramon Bach [recopilador]. Ploma blanca : poesia oral africana. 1999. P. 48-49

Il·lustracions de Ramiro Fernàndez Saus.

El cel

 (Ewe)

De nit, el cel és com una ciutat

plena d'homes i bèsties,

on ningú no ha matat mai un ocell,

ni cap ós ha devorat la seva presa.

No hi ha accidents, ni desgràcies

en la immensitat dels estels.

Allà, tothom coneix l'indret

on viuen amagats els somnis.

Josep-Ramon Bach [recopilador]. Ploma blanca : poesia oral africana. 1999

Il·lustracions de Ramiro Fernàndez Saus.

Dona

                  (Dogon)


Tot i ser vella,
ets una branca
que es balanceja!



Josep-Ramon Bach [recopilador]. Ploma blanca : poesia oral africana. 1999

Il·lustracions de Ramiro Fernàndez Saus.