Bibliopoètiques: arpegis

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arpegis. Mostrar tots els missatges

05 de desembre 2024

El sol

El sol no entra
per les parpelles closes.
Enlluernem-nos!

Si no l'escolto,
la mar no tindrà boca
ni res a dir-me.

Parem l'oïda;
fins el gemec de l'aire
ens alliçona.

De: Arpegis. V. Constatacions.

Joana Raspall. Arpegis : haikús. 2004

Introducció de Feliu Formosa.

També els trobareu en el llibre:

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021

Pròleg de Carles Duarte

10 de juny 2018

I.

només grisos centrifugats.
llums i ombres sota
les potes de l'aranya del temps.
brilla en el rou la teranyina, a través
cel gris de nou.
la pluja dels dies.

II.

sembla que algú baixi,
l'escala es deprèn, comença a surar.
el llac es fa neu. salta.
tantes petges per omplir. somnis.
sense paraules avança.
enlloc és immens. vés-hi.
pau. sense òrgans que s'aturin.
blanc fos entre arpegis.

Fragment.

Núria Armengol, dins,

Reduccions : revista de poesia. núm. 105-106, juny 2015. p. 27

12 d’octubre 2017

Amb el somriure

Amb el somriure
de dolces violetes
el bosc ens crida.

*

Majestuosa,
l'arrogància dels cignes
ens interroga.

*

Si fos, la rosa,
tal com tu i jo volguéssim,
no fóra ella.

Joana Raspall. Arpegis Haikús, 2004
Intr.: Feliu Formosa
Il.: Lluïsa Cauhé

06 d’octubre 2017

Desdibuixada

Desdibuixada,
la història s'evapora
a mans alienes.

*

Fruita madura,
la meva terra gesta
llavors de vida.

*

Cada mirada
troba una hora distinta
al seu rellotge.

VI - Identitat. Lluita

Joana Raspall. Arpegis Haikús. 2004

Introducció: Feliu Formosa