no es fa ferida damunt les cicatrius.
Castillo Suárez. Permanència. 2022
Traducció de Jaume Gelabert González
Pròleg d'Anna Gas Serra
Traducció de Jaume Gelabert González
Pròleg d'Anna Gas Serra
L'aigua s'aquieta
als mosaics bizantins.
Esmola segles,
intima fosques...
i va llepant-se llagues
de sal i vent.
En la ferida
és on la pell estova
els ulls, la llàgrima.
Francesca Laguarda i Darna. Escriure l'aigua (Una donna in laguna). 2022
Fotografies de l'autora
Pròleg de Lluís Lucero Comas
La llum plagiària de la lluna,
la seva forma de brillar
que és la ferida de la nit
i epitafi sagnant del dia
i dels ossos del sol sepulcre
i una alba nova de camí.
La suma de tots els esguards
que hi fan estada al llarg dels segles,
un sediment que cristal·litza
i és erm celeste encès de nit
i les mirades que retorna
als ulls d'aquells que s'hi contemplen.
Ramon Boixeda. El cel dins un pou. 2022
Pròleg de Joan Todó.
Una meitat s'ha cremat, i l'altra meitat no.
Una meitat serà lletja i esmussada
i l'altra tant se val.
No es pot guardar per sempre la bellesa.
La meitat dels ocells han fugit espantats, n'ha quedat l'altra
i ara han d'esperar.
Encara han de passar moltes coses ací;
els racons ferits han de cicatritzar,
les branques cremades han de caure.
Tot es cobrirà de molsa, fongs i bolets.
Fins que un dia serà com si un jardiner del cel,
portant amb el vent pol·len, plomes, llavors i pols,
un dia clar i daurat, finalment l'hagués perfeccionat
donant-li una nova forma primitiva:
sobre les ferides encara una mica d'heura.
Nikica Petrak, dins,
Reduccions : revista de poesia, Primavera-Estiu 2020, núm. 115, p. 79
Trad. Pau Sanchis
El mar lleva les taques i ferides del món.
Eurípides,
Ifigènia a Tàuride
A més de vint metres
sobre el nivell del mar.
Busco els meus pronoms
en el reflex de l'aigua.
Aquí no hi ha miralls.
Potser la vida és més fàcil
des dels penya-segats.
Sònia Moya. Plutó. 2014
XXX Premi de Poesia Mn. Narcís Saguer de Vallgorguina