Sense voler,
he trobat
en quina dignitat arremolcar-nos,
on decantar els propòsits, el temps,
tu què t'has cregut qui ets,
la crosta disgustada, les ferides més acèrrimes,
la impostura dels conceptes
i com s'ancoren els dies vells
a l'aferrament de les memòries.
Fa vergonya, de tan tòpic:
ara que ja no busco,
ho trobo tot.
Desendreçat.
he trobat
en quina dignitat arremolcar-nos,
on decantar els propòsits, el temps,
tu què t'has cregut qui ets,
la crosta disgustada, les ferides més acèrrimes,
la impostura dels conceptes
i com s'ancoren els dies vells
a l'aferrament de les memòries.
Fa vergonya, de tan tòpic:
ara que ja no busco,
ho trobo tot.
Desendreçat.
Meritxell Nus. Fenòmens. 2014
XXXVIII Premi Vila de Martorell, 2013 de Poesia en Català
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada