 |
| Si vas dar-me uns moments clars, ara en tinc la melangia. Si les boques van florir, ara hi creixen les espines. Si l'amor fou somrient, del dolor feia collita... Mes no em planyo dels estels, ni de la rosa marcida. No sospiro pel secret d'aquell doll de plata fina; ni m'espanta el camí sol que segueix la meva vida. De la joia d'uns instants la foscor s'amorosia. Si el dolor posà sa veu, la cançó n'era enriquida... Vas donar-me uns moments clars, m'has perfumat tots els dies. Pura font del meu jardí, com no estimar-te podria? Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Bibliopoètiques
Cercar en aquest blog
31 d’agost de 2014
Tema amb variacions - IX -
30 d’agost de 2014
Tema amb variacions - VIII -
 |
| Canten una cançó les roses i la lluna. L'aire dolç de la nit amb sordina murmura. Els estels fan l'ullet mirant-se la font pura. Ai amor! Qui fós al teu costat en l'instant encantat, ai amor! Olor de romaní perfum suau de menta. Cancó de rossinyol en la quietud perla. S'adorm al lluny la mar mentre l'alba es desperta. Ai dolor! Et fossis allunyat en l'instant encantat, ai dolor! Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Tema amb variacions - VII -
 |
| Presonera d'uns instants ara faig la meva via entre records i perfums d'uns estels de plata fina, d'una cançó del torrent, d'un ametller que floria... Presonera d'uns instants, l'enyorança n'és tan viva, dolç amor que no va ser sinó el somni que es fonia!... Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Tema amb variacions - VI -
Serà l'amor un sospir
d'aquesta tarda rosada.
Serà el pas d'un núvol blanc
damunt de les aigües calmes.
Potser serà el bell florir
d'aquella rosa tan blanca.
Serà l'amor la cançó
d'una campana de plata.
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
Tema amb variacions - V -
Vas donar tot el perfum,
oh rosa, al florir de l'alba.
El jardí restà embaumat,
tu fores un xic més blanca.
Agonitzes lentament
i cap brisa t'acompanya.
Vas donar tot el perfum
al dolç amor que passava.
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
Tema amb variacions - IV -
 |
Em prengueres un amor,
jo de grat te l'ofrenava.
La joia d'aquells instants
l'absència l'ha feta amarga.
Em prengueres un amor,
no m'he n'has donat un altre.
La primavera somriu,
ni tan sols me l'he mirada.
La cançó del rossinyol
m'esgarria les paraules
que acompanyen el record
d'aquelles hores passades...
Em prengueres un amor,
m'has deixat enamorada.
Segueixes el teu camí
jo resto sense esperança.
Em prengueres un amor,
quina tristesa més ampla!
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
29 d’agost de 2014
Tema amb variacions - III -
 |
Infla les veles, veler,
deixa enrere ports i platges;
tots els camins són oberts
a la joia i als oratges,
ai dolor!
Illes verges de neguits
d'un cel suau com la seda;
boques roges, ulls brillants,
el que hi arriba s'hi queda,
ai amor!
No t'aturis en cap port
ni cerquis joia en la terra.
Aquell rostre benamat
ni t'enyora ni t'espera,
ai dolor!
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
|
Tema amb variacions - II -
 |
| Es troben en la cançó el riu i la lluna clara. Festeja la neu del cim amb l'estel que l'acompanya. La plata dels olivars espera l'argent de l'alba. Ai amor, qui fos amb tu, bell amor, en l'hora calma! La verdor flonja dels prats es perfuma de rosada. Arriba pausadament el sospir de la campana. Un rossinyol encantat en els somnis em bressava. Ai amor, si em besessis, dolç amor, en l'hora blana! Rosa Leveroni. Presència i record, 1952 |
Tema amb variacions - I -
SI jo tingués un veler
sortiria a pesca d'albes.
Encalçaria els estels
per posar-me`n arracades.
Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades.
Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fóra dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves!...
Rosa Leveroni. Presència i record, 1952
25 d’agost de 2014
Rossinyol de Catalunya
 |
Rossinyol de Catalunya,
no us sabria dir res més.
Si algú creu que és poca cosa,
jo penso que és el més bell
dels títols que puc donar-vos,
que el rossinyol és el rei
de tots els ocells cantaires
i cap refila com ell.
(Fragment)
Agustí Bernaus. Poesies, 1993
|
14 d’agost de 2014
Emocions positives i eficàcia educativa
Si pensem que s'estableix un paral·lelisme entre
les emocions negatives, la supervivència física i la continuïtat de la vida del subjecte, i entre les positives i la supervivència i evolució dels humans com a humans, entendrem que instal·lar-se en les positives com a opció del nostre projecte vital és apostar pel desenvolupament personal i social,
per la millora continuada, per la creativitat de tot
el col·lectiu humà, cadascú segons la seva singularitat.
(Fragment)
|
12 d’agost de 2014
Quan tu floreixes
 |
Quan tu floreixes,
s'inflama la bignònia
a la finestra.
Miquel Desclot. Com si de sempre, 1994
|
VI. Acció de gràcies
 |
Agraïm als ancestres el viatge
a l'Arcàdia que dorm en el nostre cor.
Cap mena de temença:
desfem la superfície de les pantalles
amb danses antigues i amb tant d'amor
que ens sentim la mar que uneix en el somni pares i fills.
Vicenç Llorca,
Revista de Catalunya, núm. 284
|
10 d’agost de 2014
Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor
My love is strengthen'd, though more weak in seeming
Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor;
no estimo menys encar que menys ho apar:
que amor vantat arreu per l'aimador
és com cosa amb què es vol mercadejar.
L'amor nostre era nou, tot just floria
i ja el cantava amb versos exultants,
com Filomela que sos lais destria,
fins que el fosc de tardor emmudeix sos canys.
L'estiu d'ara és tan bell com quan brollava
la veu que ungia de llangors la nit;
mes, amb l'aspre xiular que arreu s'esbrava,
lo més dolç s'embasteix i perd delit.
Per'xò resto com ella silenciós,
i així mon cant no se't farà enutjós.
Sonets (Líriques de Shakespeare)
CII
Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa, 2001
Ed.: Olívia Gassol i Bellet
DE PANICAL
 |
Blaue Blume Aquella flor tan blava que ens desperta els sentits -ignorats a les còrnies congestes- tremola als murs de la mort i als pantans. L'aigualida distància descabdella les runes del temps i ara els arbres cansats es despullen de tu com si fos un secret el sexe de les coses amb l'oblit de les ales al recer de les runes. No era certa la nit al brocal de les hores ni al fons del pou el silenci del cos astorat! També el marjal acollia els meus ossos tanmateix solitaris teixits lentament per bardisses gastades a l'atzar de la nit. S'obrien les finestres de ponent i totes les parpelles esdevenien llunes. Les muntanyes llunyanes guardaven el secret d'aquella flor tan blava que ens desperta els sentits. Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980 |
Madame Jolas
 |
| Quan sabia alguna cosa de molta qualitat no podia resistir el desig de compartir-ho posant-ho en lletra impresa. (Fragment traduït per a aquest blog) Frances Steloff. En compañía de genios, 1996 |
Joventut perdurable
A Maria-Antònia Salvà
No tota cosa torna vella,
ni tot ho muda el temps cruel:
canta la mar sempre més bella
i és jove sempre el blau del cel.
Ni la muntanya se clivella
ni l'eixutor mata l'arrel.
Cobra el pinar verdor novella
dins la claror i dins el gel.
No tem els anys la roca abrupta,
i, de la mort, resta incorrupte
dins el seu vas, el cos d'un sant.
Com una estrella sempre encesa,
no minva mai la jovenesa
ni la claror del vostre cant.
Miquel Forteza Pinya. Poemes i traduccions, 1997
Ed.: Pere Rosselló Bover
8 d’agost de 2014
Un escriu (i 3)
 |
| Un escriu per, entre, sota i dins. (Fragment) Jesús M. Tibau, V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014 |
Un escriu (2)
 |
| Un escriu i riu, i plora, i es relaxa. (Fragment) Jesús M. Tibau, V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014 |
Epigrama de l'agost
 |
| El blat ja és tot batut, i el camp ha demanat al sol -¿que si m'ha endut les joies d'or?- i ell li ha mostrat, per dins dels ceps esmaragdins el nou present que hi té amagat: les arracades de robins. Francesc Roig i Queralt. L'obra poètica de Josep M. Casas de Muller, 1988 |
6 d’agost de 2014
II. Estiu
| S'enjoiarà l'estiu de cascalls i ginesta; piuleja cada niu; cada casa és en festa. (Fragment) Carles Grandó. Jocs de miralls, 1963 |
Estiu
 |
Alt brilla el sol amb esplendor que crema;
de tant en tant l'alosa es deixa caure
damunt l'espiga d'or que el vent pentina.
Ones de blat damunt la terra fèrtil,
entre pau i calor, la vida puja,
i canten els ocells en la bardissa.
Rosella, sang calenta de la terra,
flameja ençà i enllà com una brasa;
se sent el xiscle agut d'una oreneta,
i es perd al lluny el so d'una campana.
Joan Ainaud (16 anys)
Llibre de les flors, 2a ed., 1982
|
3 d’agost de 2014
2 d’agost de 2014
Literatura ergòdica
 |
El teòric nòrdic [Espen Aarseth] insisteix
a distingir la literatura ergòdica de la trivial,
entenent aquella com l'experiència literària
en què el lector ha de fer un treball actiu,
ha de fer un camí de lectura que no siga
ni passiu ni obvi.
(Fragment)
|
1 d’agost de 2014
Per a tu
 |
musique, fleurs, beauté
Aquesta persona tendra i decidida
que de tot fa motiu d'aprenentatge,
la trobaràs quan et contemplis,
matinera, davant el mirall.
Teresa Grau Ros
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)