Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 d’agost de 2014

Tema amb variacions - IX -

"I believe firmly that a good education is the most cherished gift an individual can receive" William Rand Kenan, Jr. 1872-1965
Si vas dar-me uns moments clars,
ara en tinc la melangia.
Si les boques van florir,
ara hi creixen les espines.
Si l'amor fou somrient,
del dolor feia collita...
Mes no em planyo dels estels,
ni de la rosa marcida.
No sospiro pel secret
d'aquell doll de plata fina;
ni m'espanta el camí sol
que segueix la meva vida.
De la joia d'uns instants
la foscor s'amorosia.
Si el dolor posà sa veu,
la cançó n'era enriquida...
Vas donar-me uns moments clars,
m'has perfumat tots els dies.
Pura font del meu jardí,
com no estimar-te podria?

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

30 d’agost de 2014

Tema amb variacions - VIII -

National Library of Sweden
Canten una cançó
les roses i la lluna.
L'aire dolç de la nit
amb sordina murmura.
Els estels fan l'ullet  
mirant-se la font pura.
       Ai amor!
Qui fós al teu costat
en l'instant encantat,
       ai amor!

Olor de romaní
perfum suau de menta.
Cancó de rossinyol
en la quietud perla.
S'adorm al lluny la mar
mentre l'alba es desperta.
        Ai dolor!
Et fossis allunyat
en l'instant encantat,
        ai dolor!

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - VII -

borgarbókasafn - reykjavík
Presonera d'uns instants
ara faig la meva via
entre records i perfums
d'uns estels de plata fina,
d'una cançó del torrent,
d'un ametller que floria...
Presonera d'uns instants,
l'enyorança n'és tan viva,
dolç amor que no va ser
sinó el somni que es fonia!...



Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - VI -


Serà l'amor un sospir
d'aquesta tarda rosada.
Serà el pas d'un núvol blanc
damunt de les aigües calmes.
Potser serà el bell florir
d'aquella rosa tan blanca.
Serà l'amor la cançó
d'una campana de plata.



Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - V -

Vas donar tot el perfum,
oh rosa, al florir de l'alba.
El jardí restà embaumat,
tu fores un xic més blanca.
Agonitzes lentament
i cap brisa t'acompanya.
Vas donar tot el perfum
al dolç amor que passava.

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - IV -

Espoo-päivä-2013
Em prengueres un amor,
jo de grat te l'ofrenava.
La joia d'aquells instants
l'absència l'ha feta amarga.
Em prengueres un amor,
no m'he n'has donat un altre.
La primavera somriu,
ni tan sols me l'he mirada.
La cançó del rossinyol
m'esgarria les paraules
que acompanyen el record
d'aquelles hores passades...
Em prengueres un amor,
m'has deixat enamorada.
Segueixes el teu camí
jo resto sense esperança.
Em prengueres un amor,
quina tristesa més ampla!


Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

29 d’agost de 2014

Tema amb variacions - III -

Lunde flystripe. Nome
Infla les veles, veler,
deixa enrere ports i platges;
tots els camins són oberts
a la joia i als oratges,
        ai dolor!

Illes verges de neguits
d'un cel suau com la seda;
boques roges, ulls brillants,
el que hi arriba s'hi queda,
          ai amor!

No t'aturis en cap port
ni cerquis joia en la terra.
Aquell rostre benamat
ni t'enyora ni t'espera,
         ai dolor!

Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - II -

Big books
Es troben en la cançó
el riu i la lluna clara.
Festeja la neu del cim
amb l'estel que l'acompanya.
La plata dels olivars
espera l'argent de l'alba.
          Ai amor,
qui fos amb tu, bell amor,
          en l'hora calma!
La verdor flonja dels prats
es perfuma de rosada.
Arriba pausadament
el sospir de la campana.
Un rossinyol encantat
en els somnis em bressava.
         Ai amor,
si em besessis, dolç amor,
         en l'hora blana!


Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

Tema amb variacions - I -


SI jo tingués un veler
sortiria a pesca d'albes.
Encalçaria els estels
per posar-me`n arracades.
Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades.
Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fóra dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves!...



Rosa Leveroni. Presència i record, 1952

25 d’agost de 2014

Rossinyol de Catalunya

ruiseñor 02 - rossinyol - rufous nightingale - luscinia megarhynchos
Rossinyol de Catalunya,
no us sabria dir res més.
Si algú creu que és poca cosa,
jo penso que és el més bell
dels títols que puc donar-vos,
que el rossinyol és el rei
de tots els ocells cantaires
i cap refila com ell.

(Fragment)



Agustí Bernaus. Poesies, 1993

14 d’agost de 2014

Emocions positives i eficàcia educativa

Si pensem que s'estableix un paral·lelisme entre
les emocions negatives, la supervivència física i
la continuïtat de la vida del subjecte, i entre les
positives i la supervivència i evolució dels humans
com a humans, entendrem que instal·lar-se en les
positives com a opció del nostre projecte vital
és apostar pel desenvolupament personal i social,
per la millora continuada, per la creativitat de tot 
el col·lectiu humà, cadascú segons la seva singularitat.



(Fragment)




12 d’agost de 2014

Quan tu floreixes

Tecoma sambucifolia
Quan tu floreixes,
s'inflama la bignònia
a la finestra.

Miquel Desclot. Com si de sempre, 1994

Llum a les golfes

Delta de l'ebre #11
Llum a les golfes.
A fora l'ocellada.
Però hi ha el vidre.



VI. Acció de gràcies

Platja del Racó
Agraïm als ancestres el viatge
a l'Arcàdia que dorm en el nostre cor.
Cap mena de temença:
desfem la superfície de les pantalles
amb danses antigues i amb tant d'amor
que ens sentim la mar que uneix en el somni pares i fills.

Vicenç Llorca,


10 d’agost de 2014

Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor


My love is strengthen'd, though more weak in seeming

Sembla que no i se m'ha enfortit l'amor;
no estimo menys encar que menys ho apar:
que amor vantat arreu per l'aimador
és com cosa amb què es vol mercadejar.

L'amor nostre era nou, tot just floria
i ja el cantava amb versos exultants,
com Filomela que sos lais destria,
fins que el fosc de tardor emmudeix sos canys.

L'estiu d'ara és tan bell com quan brollava
la veu que ungia de llangors la nit;
mes, amb l'aspre xiular que arreu s'esbrava,
lo més dolç s'embasteix i perd delit.

Per'xò resto com ella silenciós,
i així mon cant no se't farà enutjós.


Sonets (Líriques de Shakespeare)

CII

Magí Morera i Galícia. Obra poètica completa, 2001
Ed.: Olívia Gassol i Bellet

DE PANICAL

Eryngium bourgatii
Blaue Blume
Die leise tönt in vergilbten Geisten
                            GEORG TRAKL

Aquella flor tan blava que ens desperta els sentits
-ignorats a les còrnies congestes-
tremola als murs de la mort i als pantans.
L'aigualida distància descabdella les runes del temps
i ara els arbres cansats es despullen de tu
com si fos un secret el sexe de les coses
amb l'oblit de les ales al recer de les runes.

No era certa la nit al brocal de les hores
ni al fons del pou el silenci del cos astorat!

També el marjal acollia els meus ossos
tanmateix solitaris
teixits lentament per bardisses gastades
a l'atzar de la nit.

S'obrien les finestres de ponent
i totes les parpelles esdevenien llunes.
Les muntanyes llunyanes guardaven el secret
d'aquella flor tan blava que ens desperta els sentits.

Valerià Pujol. Destinatari d'albes, 1980

Madame Jolas

Les mots bleus
Quan sabia alguna cosa de molta qualitat
no podia resistir el desig de compartir-ho
posant-ho en lletra impresa.

(Fragment traduït per a aquest blog)

Frances Steloff. En compañía de genios, 1996

Joventut perdurable

Mallorca´04
A Maria-Antònia Salvà

No tota cosa torna vella,
ni tot ho muda el temps cruel:
canta la mar sempre més bella
i és jove sempre el blau del cel.

Ni la muntanya se clivella
ni l'eixutor mata l'arrel.
Cobra el pinar verdor novella
dins la claror i dins el gel.

No tem els anys la roca abrupta,
i, de la mort, resta incorrupte
dins el seu vas, el cos d'un sant.

Com una estrella sempre encesa,
no minva mai la jovenesa
ni la claror del vostre cant.


Miquel Forteza Pinya. Poemes i traduccions, 1997

8 d’agost de 2014

Un escriu (i 3)

Una altra gazània
Un escriu per, entre, sota i dins.


(Fragment)



Jesús M. Tibau,
V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014

Un escriu (2)

Espiga
Un escriu i riu,
i plora,
i es relaxa.

(Fragment)


Jesús M. Tibau,
V Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, 2014

Un escriu (1)

Cala
Un escriu quan parla,
quan calla,
quan escolta.

(Fragment)

Jesús M. Tibau,

Epigrama de l'agost

véraison (ORANGE,FR84)
El blat
ja és tot batut,
i el camp ha demanat
al sol -¿que si m'ha endut
les joies d'or?- i ell li ha mostrat,
per dins dels ceps esmaragdins
el nou present que hi té amagat:
les arracades de robins.

Francesc Roig i Queralt.
L'obra poètica de Josep M. Casas de Muller, 1988

6 d’agost de 2014

II. Estiu

S'enjoiarà l'estiu
de cascalls i ginesta;
piuleja cada niu;
cada casa és en festa.

(Fragment)

Carles Grandó. Jocs de miralls, 1963

Estiu

1402-Amapolas silvestres
Alt brilla el sol amb esplendor que crema;
de tant en tant l'alosa es deixa caure
damunt l'espiga d'or que el vent pentina.

Ones de blat damunt la terra fèrtil,
entre pau i calor, la vida puja,
i canten els ocells en la bardissa.

Rosella, sang calenta de la terra,
flameja ençà i enllà com una brasa;
se sent el xiscle agut d'una oreneta,
i es perd al lluny el so d'una campana.

Joan Ainaud (16 anys)

Llibre de les flors, 2a ed., 1982

2 d’agost de 2014

Literatura ergòdica

Chicago Public Library (CPL)
         El teòric nòrdic [Espen Aarseth] insisteix
         a distingir la literatura ergòdica de la trivial,
         entenent aquella com l'experiència literària
         en què el lector ha de fer un treball actiu,
         ha de fer un camí de lectura que no siga
         ni passiu ni obvi.

        (Fragment)



Antonieta

Veig trist i alegre el món
en la corba suau
i llisa de ta galta.



(Fragment)


Enric Falguera Garcia. La poesia de Jaume Agelet i Garriga, 2004


1 d’agost de 2014

Per a tu

Flors blanques
                 musique, fleurs, beauté


Aquesta persona tendra i decidida
que de tot fa motiu d'aprenentatge,
la trobaràs quan et contemplis,
matinera, davant el mirall.


Teresa Grau Ros