A Maria-Antònia Salvà
No tota cosa torna vella,
ni tot ho muda el temps cruel:
canta la mar sempre més bella
i és jove sempre el blau del cel.
Ni la muntanya se clivella
ni l'eixutor mata l'arrel.
Cobra el pinar verdor novella
dins la claror i dins el gel.
No tem els anys la roca abrupta,
i, de la mort, resta incorrupte
dins el seu vas, el cos d'un sant.
Com una estrella sempre encesa,
no minva mai la jovenesa
ni la claror del vostre cant.
Miquel Forteza Pinya. Poemes i traduccions, 1997
Ed.: Pere Rosselló Bover
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada