Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tristesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tristesa. Mostrar tots els missatges

15 de juliol 2023

Bosc interior

Sempre els records
ens miren en el mirall dels somnis,
dibuixen fidelment
l'amor i el desig,
l'enyor i la tristesa,
com fulles i troncs
d'un bosc molt frondós.

Quanta pluja
han deixat els dies!
Quantes llàgrimes
guardades als ulls!

La humitat del bosc,
la transparència de l'aigua,
han oxidat el rellotge del temps:
Hi ha un clímax,
una puresa en l'aire
d'aquest bellíssim 
bosc interior.


—————————————

Bosque interior


Siempre los recuerdos
nos miran en el espejo de los sueños,
dibujan fielmente
el amor i el deseo,
la añoranza y la tristeza,
como hojas y troncos
de un bosque muy frondoso.

¡Cuánta lluvia
han dejado los días!
¡Cuántas lágrimas
guardadas en los ojos!

La humedad del bosque,
la transparencia del agua,
han oxidado el reloj del tiempo:
Hay un clímax,
una pureza en el aire
de este bellísimo
bosque interior.


Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996

Textos en català i castellà

Inclou partitures dels poemes musicats

Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha

Pròleg de M. Àngels Anglada

28 de gener 2023

L'alegria

Amb tots els colors
faré una llaçada
i la guardaré
en capsa tancada.
Quan em llevi trista
qualsevol matí,
d'una tisorada
en prendré un bocí,
l'aixecaré enlaire
com a banderola!
... Vindrà l'alegria
i no estaré sola.



Joana Raspall. Bon dia, Poesia!. 2013

Il·lustracions de Montse Ginesta.

03 de gener 2023

En la Pau no hi ha mirall

En la Pau no hi ha mirall,
ni tristesa, ni carència, ni engany.

Sols essència i veritat,
plaentment, força de voluntat.

En la Pau no hi ha mirall,
sí!; recolliment, balanceig i moviment.



Montserrat Cufí Adroher. Pensaments blaus. 2020

Prologat per Núria Esponellà.

Il·lustrat per Sònia Estévez.

26 d’agost 2022

Blaus

Sovint em pregunto:
Per què el blau m'escau?
Tristesa que em furga
la lleva a l'instant.
Pintar-me voldria
un vestit de dril
amb blavet o indi
o amb l'atzur del somni
d'una nit d'estiu.
O bé el brodaria
amb flors de malvesc,
les flors que emblavissen
els paranys ressecs.



Montserrat Carol. En un indret del temps. 2001

14 d’abril 2022

Podries...

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...

Un altre país
fora casa teva,
i diries «sí»
en una altra llengua.

T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta.

Tindries més sort
o potser més pega...

Tindries amics
i jocs d'altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.

Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre.

Podries... podries...

Per tot això, pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva.


Podries. 2017


Poesia de Joana Raspall

Il·lustracions d'Ignasi Blanch

26 de febrer 2022

Rambla

Rambla dels jocs d'infantesa
a mercè de tots els vents,
rambla dels enyoraments
que de l'ànima fan presa.

La que sempre hem vist estesa
sota plàtans resistents,
la que ens recorda els absents
avivant-nos la tristesa.

Si en néixer vas ser captiva
de l'espai més ciutadà,
t'has mantigut forta, viva,

a l'abast del que s'acosta.
Ai quin goig de ramblejar
sense esperar cap proposta!

             Figueres, febrer 2003


De Ciutat en festa.

Poemes de Montserrat Vayreda. 2005

Edició i estudi: Anna M. Velaz i Sicart

Pròleg de Mariàngela Vilallonga
Epíleg de Narcís-Jordi Aragó

29 de març 2021

Nosaltres

som la fúria del vent que allunya els ports
som el fred cada nit dins de l'estable
som la pena del mar que no té platja
som la recança dels ocells dins d'una gàbia
som la set dels tuaregs a mitja tarda
som el deliri de tots els cavalls salvatges
som la ràbia del peix que empassa plàstic
som la impotència dels tucans que s'extingeixen
som la tristesa de qui sap com perdem l'àrtic
som la impaciència d'un volcà que no té lava

i fràgilment, volgudament: una feliç mancança



Mireia Calafell. Nosaltres, qui. 2020

Premi Mallorca de Poesia 2019.

19 de febrer 2021

Per un somriure

Per un somriure
germà del bes més fràgil
cavalcaria
des dels poemes més tristos
fins al llevant d'un rostre.


Jaume Medina. Encalçar el vent, 1976

06 de novembre 2020

Pau paraula sense veu

Pau
paraula sense veu
mort, soferència
té un trist ressò
avui en cada lloc.
Vida
és un hàlit tendre
i ningú n'entén
lo dolç sou carinyo.
La cançó de qui comana
és potència
i té tanta esclaus
sempre per seguir-la.
L'innocent
no té altre
en lo sou cor,
viu sols per l'esperança.


Sara Alivesi , dins,

30 de maig 2020

Parada obligatòria

Et deixaré, si vols, la veu
Mentre tu tens els llavis closos.

Molt lentament he après els mots
I l'aspre foc que els encadena:
Són teus i en canvi et prendré un poc
De la teva llarga tristesa.

1974



Maria Àngels Anglada, dins,


Francesc Foguet i Boreu. M. Àngels Anglada: passió per la memòria. 2003

24 de maig 2020

El meu cant

De no cantar
jo m'entristia:
per mi és el cant
tal com el pa 
de cada dia.

És un parany,
una ferida.
Cada cançó
s'emporta un tany
de ma florida.

Però què hi fa,
quin mal hi hauria?
Jo, del meu cant,
en vull ornar
tota ma via.


De Cant i paraules


Clementina Arderiu, dins Poesia. 1995

30 de novembre 2019

Capvespre

Sóc l'arbre de la tardor,
que ha plorat les seves fulles;
la pàl·lida flor humida de pluja.
Sóc el vial solitari,
sense meta i sense somnis;
el sol que no crema i declina a l'horitzó.
Sóc l'ombra amenaçadora,
que s'eixampla en el cel,
l'onda de misteri que envolta la vida.
Sóc el fragor d'un tro,
o la paraula que no escoltaràs mai més;
un bufec deliciós de tristesa:
l'enyorança de la vida.



Anna Cinzia Paolucci (Ligur, 1965), dins,

Donzelles de l'any 2000 : antologia de dones poetes dels Països Catalans, 2013

Ed.: Noèlia Díaz Vicedo i Sandra Roig

01 de novembre 2018

L'amiga nit

Aquest matí trobo a la finestra
un bocinet de nit.
Es veu que s'ha perdut entre la pluja,
i jo l'he recollit.
No vull que el sol el vegi i me'l desfaci
sobre els vidres mullats.

La nit i jo ens coneixem de sempre
perquè juguem plegats;
li tornaré el trosset quan les estrelles
em facin el senyal.

Si me'l quedés, la nit s'entristiria
... i no li vull cap mal!




Joana Raspall. Versos amics. 1998

Il·lustracions: Montse Ginesta



07 d’octubre 2018

Tres epigrames a l'ombra de Pompeu Fabra

Any Pompeu Fabra 2018 (Exposició itinerant) per Teresa Grau Ros a Flickr
         I

No som silenci.
Podem dir la tristesa,
anomenar les albes.
Sabem que és la tenebra
callada sobre els llavis.

         II

Sofrim l'estepa,
perfils sense cap himne,
malenconia,
soledats de banderes,
mal d'ales a la fosca.

        III

Seré paraula
damunt aquesta terra.
Com vers immòbil
perduraré en la parla,
que em fa extens a la cendra.



Castellterçol, 1968.

Felip Cid, Barcelona, 1930



08 d’agost 2018

Plou... Plou

Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!

Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.

Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.



Fragment




Maria del Carme Girau, dins,


L'aigua. 1989 ; p. 25

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

19 de juliol 2018

RÊVERIE

Llibre: Poesies: Joan Maragall ; Dibuixos: Mabel Poveda Poema: RÊVERIE-  ISBN: 8472028879 per Teresa Grau Ros
El sol ponent que ja no es veia
encenia els castells de núvols negres
que hi havia sobre el mar...


(Fragment)



Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda

09 de maig 2018

Moltes frases té la llengua Anglesa

Moltes frases té la llengua Anglesa,
només d'una he sentit el so,
fluixa com la rialla del Grill,
forta com la Llengua del Tro.

Que remuga com antics Cors del Caspi
quan la Marea té un ritme calmós,
que és dita amb una inflexió nova
com un Enganyapastors.

Que penetra amb brillant Ortografia
en el meu dormir casolà,
que retruny la seva Prospectiva
fins que m'agito i em poso a plorar.

No pas de Tristesa, i ara!,
sinó de l'Alegria i el seu frenesí.
Torna-la a dir, Saxona!
Baixet, Només a mi!


一一一一一一一一一一一一一


Many a phrase has the English language
I have heard but one
Low as the laughter of the Cricket,
Loud, as the Thunder's Tongue

Murmuring, like old Caspian Choirs,
When the Tide's a 'ull
Saying itself in new inflection
Like a Whippowill

Breaking in bright Orthography
On my simple sleep
Thundering it's Prospective
Till I stir, and weep

Not for the Sorrow, done me
But the push of Joy
Say it again, Saxon!
Hush - Only to me!



Emily Dickinson. Aquesta és la meva carta al món : poemes escollits. 2017

Edició i traducció de Marcel Riera

18 de febrer 2018

La poesia

És el foc i és la neu, és la tristesa
i és el crit que desperta l'alegria
i ens fa llum les tenebres que habitàvem
com un costum antic d'àngels caiguts.

És el pont i és el riu, és la memòria

que obri escletxes de mel en la ferida
fonda i roent que ens cava precipicis
insalvables al bell mig de les venes.

És la mar i és la senda, és el desig

que crea com cap déu futurs més savis
i funda uns altres mons que es fan possibles
si el cant esquinça vels i fon les ombres.



Marc Granell



21.03.18 Dia Mundial de la Poesia

05 de març 2017

Segon himne a l'alegria

...
¿I què hi fa, doncs, la tristesa
entre nosaltres,
si aquell qui se'n va és l'altre que regressa?

En qualsevol punt del viatge topo amb mi,
i he d'aturar-me
per beneir-me. Sóc qui em barra el pas
i qui m'obre camí. Sóc tots dos,
i, encara, el qui fa tres: vida
damunt vida, damunt vida.



(Fragment del final)


Màrius Sampere, dins,


Reduccions : revista de poesia, núm. 75, p. 10


19 de setembre 2016

El teu ull

El teu ull en perfecció de tristesa,
sempre en l'amor dels seus grans misteris.



"La poesia és veure la llum entre les tenebres."


Clara Fontanet Abrines, dins,
Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans, 2008