Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

27 d’abril 2024

Interior

Quan arribes a casa amb la cara cansada
i t'asseus a sopar perforant les notícies
preocupat a saber com serà la setmana
(no saps la primavera de quin jardí sorgí,
et tanquen els balcons amb portes d'alumini,
avui la propietat es clou i no hi ha plantes),
llavors se't queda als llavis un matís emmandrit
com els rosers albats de les places de Siena
i voldries parlar però el tràfec i el lloc
t'han deixat en silenci. Aleshores la taula
és qui ens parla a tots dos: la verdura i el pa
i l'olor de sardines en un món sense flors.
Es fa trista la pau com un peix sense escates
i, en sopar, es multiplica, amb miracles prestats,
la vianda cremada de la dolça desídia.



Susanna Rafart. Olis sobre paper. 1996


També es troba a Vosaltres, paraules : vint-i-cinc anys de poesia al País València (1975-2000) : mostra poètica. 2003

Edició i pròleg: Lluïsa Julià Capdevila i Teresa Pascual Soler