No basta el pa per confortar ma vida
ni el sol per arborar ma joventut.
No calma el mar ma set inextingida,
ni omplen mon pit els aires de salut.
El cor que sospirava, no agombola
el goig de la ciutat ni son traüt.
No troba refrigeri tota sola
mon ànima dins l'alta quietud.
Amb els meus ulls pregons girats al cel,
com el Profeta que al desert vivia,
cerc a tothora amb infinit anhel
en el desert del món una claror
i esper el corb que em porti cada dia,
com únic aliment, el pa d'amor.
Miquel Forteza Pinya. L'íntim recer : poesies, 1946
