Llum i aigua
la mar de la teva mirada
la carícia, les imatges
la pau retrobada.
Teresa Grau Ros
Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l'aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i a la muntanya. Salvador Espriu. Poesia, 2013; a cura d'Olívia Gassol |
Bodes d'uns amics, a Sinera Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos al nostre vell país tan desarbrat. Quan tramuntava el sol, de l'incendi del vespre s'alçaven focs que lentament obrien les amples portes de la desolació de la nit. Ronden garbí o migjorn: sempre, sempre el sec alè del vent damunt els camps. L'eixut estroncà dolls, arrasava collites, endinsa en el record fressa de pluja per vinyes i rials, camí de mar. Però segueix, tristesa enllà, el designi de vida, car hem après que l'amor venç la mort. Ara un home i una dona joves resolien casar-se, i nosaltres acollim somrients el coratge dels qui confien que hi haurà demà. Salvador Espriu. Per a la bona gent, 1984 |