Ja sense pes

a Ottone Rosai
1934


Per un Déu que somriu com un infant,
Tants xerroteigs d'ocells,
Tantes danses als brancs,

Una ànima esdevé ja sense pes,
Tenen els prats tanta tendresa,
Reviu tant de pudor a la mirada,

Les mans restant com fulles
S'aturen dins de l'aire...

Qui tem encara, qui jutja?




Giuseppe Ungaretti. Sentiment del temps. 1989
Traducció de Lluís Calderer

La balena hi sent

La gent fa el que fa
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.

La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.

Tu fas tot el que fas per saber què sents?



*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.




Potetes de sucre. 2017

Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il·lustracions: Marta Barbal Rubio