Després de la pluja

Després de la pluja les formes
dels arbres de plom. Mas
sa tallants. El color que substitueix
els negres d 'una tarda plu
josa. Un blau propi de quan
para de ploure sobtadament.

Ha estat estranya la desaparició
de les formes en l'aire. La caiguda
dels tons. Tot d'una han vo
leiat les formes en l'aire.

Fiama Hasse Pais Brandão. Amor pels llibres = Amor pelos livros. 2004. P. 58-59

Traducció de Jordi Domènech.

Text bilingüe català-portuguès.

Nota dels editors i nota biogràfica.

Mirada

Càlida i flonja,
la brisa em despentina.
Als ulls, la calma.
Els pensaments voleien
i lliures em sostenen.

De: Trobades: La natura i jo.

En un tancar i obrir d'ulls. 2023

Text: Montse Maestre Casadesús.

Il·lustracions: Delphine Labedan.

Epíleg de Susanna Rafart.

Soroll

¿Has vist,
Berta,
com voleien
         les fulles?
El vent
de tardor
els dona
            ales
i les allunya.
Però
        nosaltres
juguem
a atrapar-les
  i fan cre-crec
sota les sabates.
Quin joc més divertit!
Sembla que caminem
           sobre un llit
                    de galetes torrades!

Lola Casas. Verd. 2008

Il·lustracions: Agustín Comotto

La melodia

Voleia per l'aire una melodia
que no és per a mi.
La capto; l'escolto;
me n'impregno l'ànima...
però queda intacta,
no perd ni una nota,
i fa el seu camí.

Joana Raspall. Concert de poesia. 2004

Il·lustracions de Marta Balaguer.

Caducifoli

Dormir.
Caure.
Voleiar.
Marxar lluny.
       Pluja constant.
       El vent bufa
            obstinat.
Viatge d'una fulla
              dins la tardor.




Lola Casas. Verd. 2008

Il·lustracions d'Agustín Comotto.

La rosa llisa

Quin vegetal engendrament!

Si l'amor vol ésser pensat,

pres i sorprès en cos frement!

Rosa d'un goig esbojarrat.

Com si, engrapat, el pensament,

no ensinistrant la voluntat,

precipités el foc morent

que lluu la rosa de bon grat.

El pètal que un dia fou sang

voleia, i esclata la sang.

És goig que el batec determina.

Un bard una i altra acompara,

i en palpa una lliure d'espina.

Aquesta és la rosa de l'ara.

Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016

Premi Carles Riba 2015

Senyera 1942

Ets blava en el blau del mar

i verda enmig de l'arbreda,

teranyina matinal

i al vespre, llençol de cendra;

presonera al cor de tots

i dalt de la nau, la vela.

A tot arreu et veiem

ara que no et podem veure,

i la sang se'ns ha tornat

quatre vegades vermella.

Fes-te gran, fes-te ben gran,

que l'esperit ja ens voleia

i vivim sols esperant

la teva mà ben oberta.

              Barcelona, gener del 1942

Josep Palau i Fabre. Obra literària completa I. 2005

Foguera en francès

Quan et vaig demanar ajuda per a treure males herbes
vas arrencar les prímules.
Per això ara tens prohibit els parterres
i ets confinat a la poda i la crema de rostolls.
Però puc veure com t'ho passes de bé
fent cops de dalla al teu voltant amb aquest matxet Gurhka
que el nostre fill petit va dur de contraban de l'Índia.
M'encanta mirar-te -amable i prudent com ets
voleiant la roba als quatre vents.

...

La meva pell escolta


(Fragment)

Anna Crowe, dins 

 Europa és una dona. 2007

Ed.: Anna Aguilar-Amat