Res no és mesquí ni cap hora és isarda, ni és fosca la ventura de la nit. I la rosada és clara que el sol surt i s'ullprèn i té delit del bany: que s'emmiralla el llit de tota cosa feta. Res no és mesquí, i tot ric com el vi i la galta colrada. I l'onada del mar sempre riu, Primavera d'hivern - Primavera d'istiu. I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament. Res no és mesquí, perquè els dies no passen; i no arriba la mort ni si l'heu demanada. I si l'heu demanada us dissimula un clot perquè per tornar a néixer necessiteu morir. I no som mai un plor sinó un somriure fi que es dispersa com grills de taronja. Res no és mesquí, perquè la cançó canta en cada bri de cosa. - Avui, demà i ahir s'esfullarà una rosa: i a la verge més jove li vindrà llet al pit. A Josep Obiols Joan Salvat-Papasseit. L'irradiador del port i les gavines. 1921 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grills de taronja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris grills de taronja. Mostrar tots els missatges
12 d’abril 2009
Res no és mesquí
Etiquetes de comentaris:
cançons,
emmirallar-se,
fulles,
galtes,
grills de taronja,
mesquinesa,
morir,
néixer,
primavera,
rosada,
Salvat-Papasseit [Joan 1894-1924],
somriure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)