Se li va ficar

Se li va ficar la mort a l'ull.
De llavors ençà, parpre macabre,
té un mirar d'olives en remull:
negres, mortes, tristes i aixafades.
Mes, no plora, no! No té l'antull.
Vidriós i a punt per la trencada,
no deixa anar llàgrima, té el trull
sec i l'ànima deshidratada.
Tots comptem que algun dia, curull,
regalimarà suc d'olivada
d'una pena encallada a l'escull.
I encara s'hi lleparà la cara!

Fins llavors, molí que mai no mols,
se't faran lleganyes com pinyols!

Josep Pedrals. dins,

II Trobada de poetes per la pau. 2009

Àrnica, Calèndula

Àrnica, Calèndula,
Naftalina i Càmfora
eren quatre fleumes,
quatre bledes solellades.

Eren com flors trèmules,
frèvoles i pàl·lides
i, malgrat l'astènia,
sempre ben empolainades.

L'aire d'intempèrie
els feia basarda
i en les inclemències
eren diligents i cautes.

Fins que un jorn d'histèria
s'escaigué catàstrofe:
les quatre princeses,
summament
endiumenjades,

abstretes en dèries
de la indumentària
(vaporoses teles)
es van fondre evaporades.


De: La nova circumstància



Exploradors, al poema! : taller de poesia amb Josep Pedrals. 2014

Si els mots trobessin

Si els mots trobessin una resistèn
no arribaria a terme cap poe
La frase esdevindria una carèn
i escriure un vers fora fer-lo aparè

Conservaria intacta la innocèn
però comportaria un greu dile
Havent-nos d'inventar la desinèn
tindríem grans errades d'eloqüè

Perquè si pressuposes la parau
et pots pensar que tens dons de profe
i pots pujar fins un lloc d'on pots cau

i amb la il·lusió dels corns i les trompe
suposis conseqüències sense cau
i engeguis els discursos a la me



De Les noves formes de relació


Exploradors, al poema! : taller de poesia amb Josep Pedrals. 2014

Em conhorta explicar

Em conhorta explicar, quan semblen lluny,
els perills concebuts que m'amenacen:
enterrar personatges sota el gruix
dels cadàvers d'uns altres personatges.




Josep Pedrals. Escola italiana. 2003
Ed.: Luca M. Rota

De com es pinta un bosc (els volums de pintura dels quadres)

Pins taquen palpables pins.
L'arruga d'un pi, que puga
seguir sent sols seva fins
que el pi en primer pla li duga
sa arruga pròpia; i a còpia
que el bosc creixi, es queixi, endins,
el primer pi que es pintà
pel gruix que el cruix (çó que el fa
ser soca, precisament).



(Inèdit)



Josep Pedrals, dins,

Pedra foguera : antologia de poesia jove dels Països Catalans. 2008

Lletra a lletra

Lletra a lletra m'he fet un lot d'imatges,

m'he buscat, poc a poc, pels meus prestatges

plens de pols, com el pis dels meus projectes

de somnis i passions, que és cert que ens mouen.

Els dies van passant; les nits reclouen

el vent tan estimat de plors i afectes

i el plat més quotidià té les més noves

sensacions, com ahir; podríem dir

que de tot trec el bell, petit bocí

romàntic, com de tots quan som tan joves.

Jo puc tenir més nervi i més afanys,

tots sabem i hem tingut uns dinou anys

(i tots també hem canviat les nostres robes).

Josep Pedrals, dins, Barcelona poesia. 1998

Edició de Gabriel Planella