Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fer dissabte. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fer dissabte. Mostrar tots els missatges

23 d’abril 2026

Gos lector

Aquesta nit, per allà al bell mig del pati,
només veus una llum en la foscor.
És a cal gos, que encara està despert,
amb un bon llibre obert sobre el coixí.
Després, quan tanqui el llum somiarà
que és el Milú, i en un coet vermell i blanc
viatjarà fins a la lluna, aquesta lluna groga
que s'enfila, ara mateix, damunt del seu jardí.
Demà al matí, després de fer dissabte,
es tancarà a la cuina a fer el dinar.
I és que, demà, el gos té un convidat:
és una rata de biblioteca
que s'ha empassat sencers un munt de llibres.

Ja fa molt temps que tots dos són amics
i ell ha pensat de fer-li un gran menú:
per començar, hi haurà sopa de lletres;
de segon plat, uns bons llibrets de llom;
i de postres, milfulls de xocolata.
Es passaran tot l'àpat bo i xerrant
dels llibres d'aventures que han llegit.
I a l'hora del cafè, ves quin detall,
es donaran un llibre de regal.
Per això demà quan sigui mitjanit
hi haurà de nou, per allà al bell mig del pati,
una llumeta enmig de la foscor
que estarà encesa encara fins més tard.



Salvador Comelles. Com gat i gos. 2012. P. 42-43

Il·lustracions de Valentí Gubianas.

22 de març 2020

Tècniques de seducció animal

Si jo fos una oreneta de l'illa de Java
dalt del declivi d'una cova
construiria un niu amb la bava
perquè tu hi puguis covar els nostres ous.
Amb les banyes de l'isard
donaria caparrades a tothom, durant hores
per quedar-m'hi sol amb tu, dalt del cim.
Si jo fos l'ocell del paradís
desplegaria les ales, el coll i les plomes
dansant follament al teu davant.
Com una balena d'esquena botria
per ensenyar-te el pit, o bé com un os polar
nu sobre la neu, jugaria amb tu.
Si jo fos un peix llanterna a la foscor
de l'oceà et mossegaria a un costat i després
em convertiria en una bossa viva d'esperma
i quedaríem nosaltres, sempre més.
Com un albatros creuaria milers de milles
de mar fins a assolir una illa deserta.
Cada any, esperant la teva arribada a l'escull.
Com una aranya paó australiana
resseguiria el fil que has teixit amb la teva olor
onsevulga que dugui. Fins i tot a la teva gola,
en cas que la dansa meva no t'afecti.

I tanmateix jo, tan sols un home,
he pintat el dormitori,
he muntat l'armari, he fet dissabte,
he afegit el teu nom a la bústia.
M'he proveït de paper higiènic
per fer-te sentir segura. I resto
a l'espera de la teva arribada, primavera meva.


Inèdit



Paolo Agrati



XXXIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2017

Traducció: Ursula Bedogni

Direcció del Festival: Teresa Colom i Àngels Gregori