La infancia es el período más largo de nuestra vida.
Ana María Matute
No puc escriure res
del primer any.
Què deuria somiar?
Bebè amanyagat
passant de mà en mà
fins al tebi bressol.
Se'm van quedar els pares
i, a poc a poc —sembla mentida—,
també varen aprendre'm a estimar.
Tots hem estat cigró,
boca que mama,
ungles de gelatina.
No tinguis por
si veus passar les ombres.
Ja tindràs temps de destriar
els colors.
Sílvia Bel Fransi. Lluíííís. 2015
Pròleg d'Àstrid Bierge.
Fotografies de la coberta de Sílvia Comes.
Tinc l'ànima del ferro
clavada al ritme dels peus.
Salva'm, Gargallo!
Descús el fil de plata
d'entre les meves cames.
Fes-me dansar en la fosca i freda nit del gris.
Sílvia Bel Fransi. Fila índia enfora. 2012
Pròleg de Vinyet Panyella.
Amb músiques i vídeo en QR.
Músiques de la pianista Clara Peya
i la col·laboració de la cantant Sílvia Comes.
Il·lustracions d'Alicia Billon.
Als meus avis
Escombraré el balcó
i us portaré la sorra
a dins les sabatilles
que us dormen sota el llit.
Així, quan us lleveu,
trepitjareu la platja
que ja mai més veureu.
