Olivera amb ocells

Olivera silenciosa entre parets seques,
mística olivera enmig de les vinyes,
presència bíblica antiquíssima vinguda del mar
a la terra fèrtil d'una Galilea empordanesa,
sovint m'hi abraço per sentir
el seu dolor callat sobre la terra
com un plany que neix i mor en cada albada.
Un vent tebi de mitja tarda alça la pols platejada
de les fulles d'un verd metàl·lic
tremolós i aspre.
Em plau envoltar la soca rugosa i clivellada,
el tronc retort, la seva pell acerba
i sentir la saba que batega com un cor
sota l'escorça
i al capvespre escoltar els ocells que van callant
fins adormir-se entre les branques.

Isabel Oliva Prat
(Girona, 1924)
Inèdit, 2015

De: Olivera (Olea europaea)

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 193

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Deu nets

Són deu camins marcant tresqueres noves.
Són deu rebrots assadollats de saba,
oberts a tots els signes i a les proves
on pot fallir la voluntat esclava.

On reviurà la flor reengendrada
que ha perfumat les hores del meu viure?
En qualsevol o en cap?
                                     Que la brotada
al cor de tots sigui fecunda i lliure!

                                                        
                                                         1989

De: Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491

Pròleg de Carles Duarte.

L'experiència de l'art

                             Després de Tàpies

Quan penses que el veïnat ja s'ha adormit
i ja no et pot abrigallar cap ésser
— salvant la substància de la fusta,
que conté la saba dels inicis —,
s'acosta un perfum: cremen tots els troncs
a la llar de foc de recomençar-se.

Elm Puig Mir. Planeta latent. 2022. P. 33

Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2021

El vestit vermell rovellat

La saba de color rovellat
cobreix els fils del meu vestit:
així que porto el color d'una fulla de tardor.

Hi ha molts milers de fils en un vestit
i comptar-los: cada fil
cansa, com el rovell de tres i sis mesos d'espera.

Que cansada que deu estar la roba
teixida amb fils de cansament:
com un arbre a la tardor. Com el meu cos.

Quan em poso el vestit vermell rovellat
soc un castanyer cansat al mes d'octubre,
al mes de novembre.

Devora Vogel. Figures geomètriques : antologia poètica. 2024

Introducció i traducció al català: Golda van der Meer.

Edició bilingüe.

Arbre

El miracle, ser carn
en la fam del seu cos.
El seu cos, que és present
per al viu dels meus dits
venturosos. Als dits,
un banquet, una festa,
una banda de música
que passa, a poc a poc,
de música a brogit
en branques que s'encontren.
Les branques del seu arbre,
que cruix, i cruix, content,
quan amb braços i amb cames
m'hi enfile, fins al cim
més alt, a l'ultim cel,
destí cap a la llum.

Ser miracle en la fam
i enfilar-se, cos
amunt, arbre amunt,
pels mateixos camins
que recorre la saba.

De: On pastura l'esperit.

Maria Josep Escrivà. Serena barca. 2016

Nota sobre l'autora: Manuel Forcano.

Fotografia: Natxo Francés.

Lletra

Vaig aprendre a escriure amb saba de lligabosc.
Damunt
l'escorça de bedoll apareixien de sobte
lletres blaves,

que deien hort, que deien liquen, que deien epilobi.

Era com veure fils de foc nodrint-se,
aliens als dogmes de la nit.
Com observar les agulles del no-res
signant prodigis de pluja.

Si la meva mà prenia amb força aquell palet punxegut,
amb la mirada aquosa, veia la por, aquella por,
de l'os quan surt del parany.

Que deien fam, que deien fam, que deien nyam!

Aina Riera Serra. A la taigà. 2022

Presentació de Marc Almendro i Campillo.
Introducció de Caterina Riba.

24è Premi de Poesia Alella a Maria Oleart.

Desgel

Van dir-te que la soledat
tenia nom d'iglú,
que el silenci era el millor vernís
per enquistar les pors.
Ara, amb la carn foradada,
jugues a abolir la incertesa
de pretèrits residuals.
L'avui és el teu còmplice,
l'aigua que rega el toll
dels teus ulls emmanillats,
caçador de fonemes,
caçador de respostes.
Els versos, abrics de pell,
desfan l'encanteri.
El poema és el somni
que et xopa les galtes
-orgasme de lava tèbia,
allau de sensacions-.
La batalla que et serva ferm.
La saba nodridora
d'un ésser assenyat,
d'un home de cor noble.

De: Refugis camaleònics.

Laura Gonzàlez Ortensi. Preludis de silenci. 2009

Pròleg de Vicenç Ambrós i Besa.

Dictat d'abril

Si deixes aprimar l'amor
se`t faran feixucs els dies i les hores,
et fiblarà el corcó de la covardia
d'haver triat una egoista orfanesa,
d'haver tancat el més bell finestró,
ofegant a gratcient la llum.

Un cop afeblit l'amor,
començarà un romiatge sense orient.
Llavors, en miralls o en gorgs profunds,
dansarà, fantasmal, el teu rostre,
nosa de tu, esperit balder,
agrós i enfredorit.

Ressec i desvalgut, sense saó ni saba,
carregat sols de basarda,
sabràs com és d'eixorca la soledat,
i esgarrifoses la buidor i la tenebra.

No deixis que l'amor s'aprimi!

                               Sant Jordi 2011

Josep Vallverdú. Argila. 2014

Pròleg d'Albert Turull.

Terra que acull

Terra que acull i que crida a la terra,
impune finalment la voluntat,
absoltos bruscament els sentiments;
saba de sang que segueix a l'arrel,
travessat el capvespre dels camins,
definit el llindar de les ciutats.
Terra de vida que la vida obri i tanca
entre la llum i la cambra del dia,
vent afligit que s'escampa en la terra,
cedit al temps la nostra realitat.

Teresa Pascual. El temps en ordre. 2002

El meu cap d'any

Un altre any, i l'esplet encara no demanca;
l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca,
si no prou exquisit, almenys fou abundós;
no glacen, no, la sang les hivernals fredors;
el pi de vell brancam i soca corrugada
es sent lliscar per dins la saba regalada;
de rou cada matí remulla el cimerol
i va vessant reïnes que clarifica el sol.

Maria Antònia Salvà, dins el llibre:

21 escriptores per al segle XXI. 2004

Edició: D. Sam Abrams

Paradís

Tenen la verdor exuberant
dels jardins tropicals, els paradisos
on renunciem a l'amor,

la tesor de les flors aquàtiques,
la saba espessa dels boscos primaris,
l'escorça dura dels bedolls.

Montserrat Butxaca. Amfíbia. 2020

20è Premi Literari Betúlia de Poesia
Memorial Carme Guasch.

Pròleg de Quirze Grifell.

Plantar sobre la terra

Plantar sobre la terra
els peus. Ja no tenir
por. Sentir com puja
la saba, amunt, amunt.
Créixer com un arbre.
A la seva ombra
aixoplugar algú que
també se senti sol, sola
com tu, com jo.

Montserrat Abelló, dins,

Paraula encesa : antologia de poesia catalana dels últims cent anys. 2012

Edició de Pere Ballart i Jordi Julià.

Giverny

ALLÀ on l'aigua es confon amb les flors
per captar l'aparença d'un somni,
o el color de la pensa exposat...
Allà on l'eco destaca l'immòbil
pas de fulles com barques lliscant
cap a ports de riberes lentíssimes...
Allà on taca la vista el pinzell
enfonsat en l'espera tranquil·la
de la forma que ve, com un any...

El llenç pren les arrels dels nenúfars
i la saba d'un riu vegetal.

Vicenç Llorca. Atles d'aigua. 1995

el somni

el somni és un bombardeig allunyat. les arrels de l'arbre creixen
sobre la destrucció de la ciutat, somia (l'arbre) aquest bombardeig,
allunyat en el temps

la saba, l'esquirol, ignoren el que conec: que el bosc creix sobre
les runes d'una ciutat arrasada

un cor somia com els arbres somien: a Bagdad-Vietnam, a les
emmoquetades muntanyes afganeses, a les costes de Galícia,
a Hiroshima

   
                                               (Charenton, 2004)

Chus Pato. 2020

Il·lustracions: Alba Rivadulla.

Vull ser terra

Vull ser  terra per a les arrels,
lentitud del temps;
saba o sang dolça i espessa.
Retornar amb l'ocell que fa niu
en la llum tamisada
a l'empara del vent.
Vull ser el goig de l'idil·li gemat;
l'insecte que desafia l'efímer;
la malenconia roent
de la nuesa més quieta,
de la saó callada.
I en l'hora justa i transparent
de la son matinera
retornar a la mare molsa,
úter de silencis.

Llibre de la fe. 2011

Apunts per a una teoria del desig : art tèxtil, poesia visual i obra literària de Roser López Monsò. 2016

Esgarips de foc

Minsa espurna,
llavor d'un drac rabiós
que engoleix el bosc.
Emmudeix el silenci.
S'extingeixen les flaires.

Recòndits afraus
per on s'esbalça el foc.
Galopa la llum
com un cavall desbocat
pels més ignots estimballs.

El fum capdella
núvols burells i endolats.
Saba estroncada.
Ganyola la natura
entre dunes de cendra.

Colors soterrats
sota un vel d'obagor.
La lluna plora,
regalim d'esperança.
Somnis de llum maragda.



Anna Rispau i Falgàs, dins,

Estels de paper : mostra poètica : vint-i-un poetes per al segle XXI. 2012

Lliri

Una blanca paperina

de pol·len i saba fina.

Lola Casas. Retalls poètics. 2001

Il·lustracions: Gustavo Roldán

Aiguamolls pletòrics

Aiguamolls pletòrics
d'encenalls
i un foc
indecorós.

Turons
empeltats
de saba
carmesina.





De: Goig


Laia Llobera i Serra. Cicles. 2009. P. 89

Pròleg de Montserrat Bacardí.
XXVI Premi de Poesia «Divendres Culturals de Cerdanyola» de 2009.

misteri

potser ara tot podria ser.

i potser tant seria

anar-se'n o restar

a l'aguait entre les ombres.

hi ha un jardí que amaga

sota les fulles daurades

l'humus profund on naix la vida.

hi ha una tardor que perdura

i el fruit que al fons espera

amaga la saba i la llavor

i en plenitud esclata.

Anna Montero. Teranyines. 2010

Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia XLVIII (2010).

Gràcies

Gràcies
per ser un pont
creuant l'abisme.
Per ser vent fresc
quan fa calor.
Per ser un estel
en la nit fosca.

Gràcies
per fer de pluja
en temps eixorc.
Per posar molsa
al pas dels dies.
Per ser el timó
del meu vaixell.

Gràcies
per ser el meu far
en temps de boira.
Donar cadenes
en port de neu.
Obrir un túnel
als impossibles.

Gràcies
per ser fidel
als sentiments.
Per ser arrel
del mateix arbre.
Per donar saba
en els seus fruits.

Assumpta Forcada. Fotosíntesi. 2004