potser ara tot podria ser.
i potser tant seria
anar-se'n o restar
a l'aguait entre les ombres.
hi ha un jardí que amaga
sota les fulles daurades
l'humus profund on naix la vida.
hi ha una tardor que perdura
i el fruit que al fons espera
amaga la saba i la llavor
i en plenitud esclata.
Anna Montero. Teranyines. 2010
Premi de Poesia Ausiàs March de Gandia XLVIII (2010).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada