A Marià Villangómez
—Poetes, reconec els vostres mots
—em digué. I era cert. —Tous pensaments
arrecerats hi dormen—concloïa.
Era humil i sencer: a l'illa, tots
els arcs proves en donen, permanents.
Jo era un bàrbar que feia massa via.
Però a l'esguard m'hi recalaven faules,
així mateix, i vaig parlar d'aquella
terra, tan viva, de la mar, tan blava.
I només li vag dir, però amb paraules
seves: —Amic, que planin damunt d'ella
l'amor i el pensament.
L'aire cantava.
De: Viatge a Eivissa
Premi Ciutat de Palma de Poesia 1962
Jaume Vidal Alcover. Poesia completa 1952-1991. 2023
Edició a cura de Joan Cavallé
Pròleg de Magí Sunyer
Epíleg d'Odile Arqué
