i de biaix corre el sol entremig;
una pomera, de flors tota clara,
pensa que és d'or cada esquitx.
Els elements barrejaren llurs tresques
i l'un amb l'altre, saltant, es confon;
corren, s'empaiten; amb crits i juguesques
rejoveneixen el món.
És l'un mortal consirós, l'altre canta.-
Mentre, a ple sol, ve un ocell a fer niu,
sobre un esbart que recula i s'espanta
hi ha un núvol negre que riu.
Es troba en el llibre:
Josep Carner. Poesia. 1992
A cura de Jaume Coll Llinàs.
