Xiula que xiula

Tanqueu portes i finestres
que el vent bufa enfadat.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
i pels clavills s'ha colat.

Espenta els núvols amb força,
se'ls emporta cap al mar.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
entre el cel ennuvolat.

Enlaira les fulles seques
formant caragols alats.
Fiu, fiu, fiu! Xiula que xiula
entre el brancatge fullat.



Fina Girbés. Que sonen els versos!. 2018
Il·lustracions de Julio Antonio Blasco.

Sense estralls

Si vols, et donaré tot el que tinc

que soc només jo sola, amb la vida que he après

i el goig d'haver trobat la joia de ser viu.

No tinc res més. El combat i el neguit

ja són qui sap a on. Cada dia més lluny.

I al meu davant un poble

on sempre bufa el vent que s'emporta la boira.

També em queden, si els vols, dos ulls enriolats

i un cor que no pot fer ni estralls ni malvestats.

Núria Albó. L'encenedor verd. 1980