Om

 (a Court Green, North Tawton, Devon)

                                              L'amor és una ombra
                                                            Sylvia Plath

I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.

Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!

T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.

He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.

Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019

De: De arboribus

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Pulmons

Pulmons d'enfilalls de seda
nissaga
cementiri
teranyina
dolorosa que he teixit

en el sostre
de la cuina
de la infància
dels meus fills.

Núria Busquet Molist. Làpida. 2022

Consciència doble

El cos es defineix. El cos ens defineix. Ens definim pel cos.
Potser no és només el vehicle. Potser no és -només- una
presó. Potser el cos és també nosaltres. Decidim nom i
cognoms del nosaltres segons el cos que tenim. Hi ha dos
cossos, ens han dit, des de la infantesa. Un cos té ritme,
un cos és aigua. Un cos és fosc, fa olor de nit, és una
música sense pentagrama, un cos és mort i és vida, tot
alhora, un cos és plaer, i delectança, i tortura i redempció.
Un cos és temps que no s'atura.

L'altre cos és llum. Només.

Part de: Arca mínima V. Leviatan (a mode d'epíleg). Fase 2.

Núria Busquet Molist. Arca mínima. 2016

Dibuixos portada i interior: Carles Azcón

Convexitat del mirall

Convexitat del mirall: espasa-fred. Pont
buit
que travessa un canal
que travessa una cascada.
Riu.
Voluntat de riu.

Cavitat-martell loquaç fecund
de línies rectes, pare-roca i
clivella-mare
eterna
ignara de l'infinit del límit.

Bruc.
Com qui diu ploma. Com refugi.
Balma.
Com qui diu ala. Com futur.
Vent.
Com qui diu crit. Com ràbia.
Punt.
Com qui diu
final.

Aigua, aigua.

De: Lloses.

Núria Busquet Molist. Làpida. 2022

In a sentimental mood

Esperit que voles dins
instrument que ara transcrius
en compàs punteig precís
com un ritme, que és l'absència
com el jazz –vida fugaç–
desmesura musical
ens incòmode de l'aire
temps distòcic emmudit
tecla muda percussió
camp de batalla
clau d'essència
de l'humor sentimental
expulsat del pentagrama.

Núria Busquet Molist. Arca mínima. 2016

Variacions

Com llit de riu
     una esperança
           que no és mar
                 ni és cel
                 és De profundis
           cos opac olor
     de disjuntiva
pell amfíbia.

Núria Busquet Molist. Arca mínima. 2016