Si la vida és un regal,
el regal és el present
i viure'l estimant tant
com el molí estima el vent.
Roc Casagran. L'abraçada que. 2022
Si la vida és un regal,
el regal és el present
i viure'l estimant tant
com el molí estima el vent.
Roc Casagran. L'abraçada que. 2022
De l'altra banda
dels cubicles on vivim
els nostres cossos són xerrics de matalassos.
Les parets són paper fi per dir els insomnis
plorallosos que ens tenim a cada banda
dels cubicles amb dos mesos de fiança
en què vivim.
Maria Sevilla Paris. Plastilina. 2021
Epíleg de Maria Callís Cabrera.
La poesia neix quan mor una experiència,
que es desfà just al temps de ser viscuda.
I d'allò que ja no és,
només en queden les paraules.
En el darrer alè, en l'última mirada al present,
la poesia és el dolç i etern comiat.
El fil de llum que uneix cada instant,
perquè la vida continuï.
Anna Fernández Roca. Un cant mut de pensaments : la memòria de l'ésser. 2022
One Health
Accions bàsiques per viure en plenitud
Accionem estímuls que ens facin bones persones
Conduïm les nostres emocions vers una atmosfera sense agents contaminants
Elaborem polítiques amb perspectiva de gènere en tots els àmbits
Encaminem activitats del nostre jo poètic, perdurables, en la memòria
Fem de l'amor, la sostenibilitat i l'esperança instruments saludables i creatius
Visquem les experiències negatives com instants d'aprenentatge per transformar
el que estigui al nostre abast
Induïm a mirar i escoltar més enllà de nosaltres, activament i responsable
Respirem, obrim els ulls, descansem, si podem, és clar, somrient,
amb un somriure conscient,
conscient dels perills.
8 de març de 2025
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
Jugo amb follets i fades.
Cuino grapats de sabors.
Exploro la mare Terra
amb mapes de molts colors.
Aprenc de totes les aus
el seu cant i el seu vol.
Pujo a la clara Lluna
i -ves per on-,
tot d'una,
als estels i a l'ardent Sol.
Nedo tallant l'escuma
dels feréstecs oceans.
M'adono d'antigues cultures:
egipcis, grecs, ibers, romans...
Visc les grans aventures,
viatjo a països llunyans
tenint personatges fantàstics
com a amics i bons companys.
La biblioteca m'espera
(la pública o la de l'escola).
Divertir-se, descobrir, estudiar...
Un lloc ideal per aprendre
i, fins i tot, per sorprendre!
Del llibre: Poemes per... 2015. Il·lustracions de Marta Gimeno.
També es troba en el llibre:
Els poemes de la Lola : recull de poemes de Lola Casas. 2023. P. 220
De: Quaranta anys d'escola : Poemes sobre tota mena d'elements i fets escolars: mestres, espais, estris...
Il·lustracions de Mercè Galí.
Pròleg de Miquel Rayó.
Goig, plaer llum, esperança,
il·lusió, inquietud;
cel daurat, joia preuada...
Això és la Joventut!
La vivim quasi tots sempre
ansiosos d'un demà
que fa molt llarga l'espera
i no acaba d'arribar!
La fruïm assaborint-ne,
la meitat del seu encís.
El que es té, no ho sap ni ho
capta llavors, el nostre esperit!
Puix que les coses alades
que aquest do únic ens dona,
per tenir-les ignorades,
mai es creuen el que són.
Sols el temps inexorable
en passar, quan l'hem perdut,
ens ensenya a uns i altres
el que és la joventut.
És llavors quan amb recança,
ens diem, mig somrient
amb un sospir que s'escapa;
Que de pressa passa el temps!
És avui quan d'altres hores
revivim el dolç record.
Que podem donar-nos compte
del present, meravellós.
Per això, hom, recordant-la
benvolguda dolça i bella,
baixet resa amb tota l'ànima
reverend sense plany ni queixa.
Fores goig, llum, esperança,
il·lusió, inquietud.
I quin somni embolcallaves
beneïda Joventut!
Francesca Barnades i Masoliver. Poesia, Seleccions. Fulls de la nostra història. 2023
Edita el compilador: Jaume Roca i Barnades.
Toca fer balanç.
Agrair cada nova passa,
cada petit repte aconseguit.
Agrair tot el que vam viure i tenir,
i el que mai hem tingut ni viscut.
Agrair el que som,
estar vius i ser aquí.
Noemí Morral. Portes endins . 59 vinyetes poètiques del 2020. 2021
Dedicatòria: A tots els herois i heroïnes anònims de la pandèmia de la COVID-19.
De: Breu cronologia, Portes endins. 26 d'abril. Entra en vigor la reivindicada sortida de nens al carrer, després de sis setmanes de confinament, i només per passejar.
No has nascut per estimar, no ho creguis:
tu has nascut per viure i fer camí,
per ocupar uns instants, alguns espais,
i sentir el frec, l'olor i el gust del món;
potser per canviar-ne alguna cosa
i deixar pas als altres que vindran.
Feliç aquell qui no malgasta esforços
cercant l'amor i simplement camina,
i sap que això de viure ja és amor.
De: Sapiencials, 7
Nicolau Dols. Feliç. 2020
Pròleg de Jordi Llavina.
Epíleg de Biel Mesquida.
Este mar que ahora llega en las notas de piano
fue el que soñaste un día y era anterior a ti.
Estas notas brotaron al escuchar la lluvia
llevada por la brisa sobre el mar, una tarde.
Ésta es la noche oscura de las manos vacías
y la mirada fija en la estrella que cae.
Éste el largo silencio que sucede al silencio
en que escuchas el mar, su rumor, en lo eterno.
Esta sola belleza nos ayuda a vivir,
y también a morir.
Andrés Sánchez Robayna
Es troba en el llibre:
Nit de Poesia al Palau : Barcelona poesia 2012 : XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2012
Direcció del Festival: Eduard Escofet i Martí Sales.
El món on visc
és ple d'injustícia.
La gent passa fam,
la gent passa pena.
Fa poc vaig sentir
la mort d'una nena,
per la pobresa del seu país
on hi ha una gran guerra.
Quan surto a fer un tomb
noto una gran pena
pensant que hi ha països
on mor gent a centenes.
Hi ha nens que treballen
nit i dia,
normalment els produeix
una malaltia.
Això és un desastre,
això és una pena,
hem de viure en pau
no en guerra !!!
Sempre he imaginat
un món de fantasia
on la igualtat
triomfés amb alegria.
No hi hauria injustícia
ni tampoc cap malícia.
La gent no passaria por,
la gent s'uniria amb il·lusió.
Els nens no treballarien
ni tampoc pobres hi hauria.
La guerra acabada,
la pau recuperada.
Així és com ha de ser el món,
amb pau i igualtat per a tothom.
Eva Fernández Blanco
Pseudònim: Floquet
CEIP Pegaso
2n premi, Categoria B Poesia
Tu mira aquest tudó.
No hi ha ressentiment.
Jo també he viscut a les branques.
Recordo la dolcesa penetrant,
l'empara de la fusta viva.
Recordo l'arbre com un ventre.
El món és una arrel.
Al final tot acaba
tenint sentit.
Laia Noguera i Clofent. L'intrús. 2019
Premi de Poesia Narcís Lunes i Boloix 2019, Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.
És bogeria de tothom, l'estiu, tràfec
d'obres en la ciutat abandonada. Cadascú
és la fase terminal, cadascú és l'estiu, aquest
estiu viscut en una síl·laba, en un estremiment
de la substància, en una escala mecànica,
en un fil de mans. Cadascú demana on és
la vena, de pressa, la vena.
——————————————————
È follia di tutti, l'estate, traffico
di cantieri, nella città lasciata. Ognuno
è lo stadio terminale, ognuno è l'estate, questa
estate vissuta in una sillaba, in un tremito
della sostanza, in una scala mobile,
in uno filo di mani. Ognuno chiede dov'è
la vena, presto, la vena.
De III. Trobar la vena.
Milo de Angelis. Tema de l'adéu. 2016
Traducció de Joan-Elies Adell.
com quan en una nit de juliol
emergeix a la sorra un lliri de mar en silenci discretament
signant el miracle del bulb que floreix a la platja
amb tot aquest esforç descomunal per un dia de vida
només per viure un dia aquesta vida
així voldria jo una biografia
Mireia Calafell. Si una emergència. 2024
Epíleg de Pol Guasch
Premi Carles Riba 2023
Invocaré l'asfalt de l'ombra,
les dents que com les pedres es podreixen,
els nombres cabalístics de la pell
vençuda, els morts ressuscitats
i sense crani,
els déus perduts i grocs,
la meva sang que res detura i més...
perquè retrobis
la llum estesa de la tarda,
l'espai secret on estrelles novícies
i blanques es despullen,
les abelles del vent,
la mel dels núvols... i així aprenguis
-quasi sol- a existir
amb ferros a les ungles.
Invocaré la sal assedegada,
la pols de l'urc que es cansa i cau, les platges
amb cent ulls, llegues i mudes
que s'esperen en va per a lligar-nos,
el cant tossut dels grills
que s'extasien amb la celístia
falsa de la ciutat que vetlla.
I tot ho donaré i tot per res,
només per veure't viure.
Quina fal·lera estranya
fa que m'ho jugui tot als daus d'un cor
enderrocat,
sabent que encara que guanyés
tot ho haig de perdre.
De: Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, 1984.
El poema també és al llibre:
Felícia Fuster. Obra poètica : 1984-2001. 2010
Edició a cura de Lluïsa Julià.
[homenatge a
Joan Guinjoan]
Si recorrent la nit fosca
el camí cada vegada se't fa més feixuc
i et sembla que només hi ha ombres
gira la teva mirada enrere
i veuràs que veritat i bellesa
són una
i t'acompanyen
aferrades com tronc i escorça.
I en el petit oratge de l'albada
sentiràs l'herba mormolar
una antiga cançó, potser una pregària,
adreçada a la llum naixent.
Perquè l'afany de viure
amb plenitud només s'acompleix
en el desig de veritat
perdurable.
Poema inèdit
Antoni Clapés. Un instant que perdura : fragments de vida i obra d'Antoni Clapés. 2024
Publicat d'acord amb el col·lectiu Gens Poetica i amb Antoni Clapés.
Obres d'art: Alícia Casadesús