El cap de govern d'Andorra, Òscar Ribas, pronuncia el discurs d'ingrés del Principat a les Nacions Unides, davant la seu d'aquest organisme mundial a Nova York. Andorra es converteix així en el 184è Estat de les Nacions Unides reconegut i subjecte al dret internacional. Òscar Ribas fa el seu discurs en català, i es considera el primer cop que es parla català en aquesta seu. En el seu parlament diu: Tenim ben clar que per fer coses i per comunicar-les cal ser cosmopolites i poliglots, però també que per ser cal aprofundir en les nostres arrels. I les nostres arrels són les de la cultura catalana. El català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausiàs March, i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga -a l'Aragó- fins a Maó -a l'illa balear de Menorca- i des de Salses -al Rosselló francès- fins a Guardamar -a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat. Carles Capdevila. Nova York a la catalana, 1996 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris idiomes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris idiomes. Mostrar tots els missatges
30 de novembre 2013
28 de juliol de 1993
Etiquetes de comentaris:
Andorra,
Capdevila [Carles 1965-],
català,
cosmopolites,
discursos,
estimar,
fraternitat,
idiomes,
llenguatges,
llibertat,
Nacions Unides,
Països Catalans,
parlar,
pau,
poliglots,
Ribas i Reig [Òscar]
03 de febrer 2013
Ja soc petit
A mons pares
Hi havia un cartell amb una selva de dibuix que
es dibuixava. Hi havia el retruc de les gavines
fent el niu rere ca nostra. Hi havia el mar. Hi
havia un pastís de fantasia que anunciava un nou
idioma a cada jorn. Hi havia miralls que no
emmirallen. Hi havia un crit cridant l'amor. Hi
havia el cel i una estesa de colors des del terrat.
Hi havia un llit sota el cartell i la pregunta dins
la selva. Hi havia el misteri: hi havia els ulls
de l'elefant.
Blanca Llum Vidal. Homes i ocells. 2012
22 de novembre 2009
Ruth desvetllada
Volia dir-te, amiga, el record d'una tarda,
d'ara mateix, quan seus, demanem dos cafès,
escoltem entre els joncs la remor d'aigua lenta
i parlem. (Si fes mai una fotografia,
damunt d'un fons benigne de verds desenfocats,
laberíntic de tiges i d'heura arrapadissa
al tronc de la palmera, brillarien uns ulls:
els de la teva veu). Parlarem al jardí.
Tossut, jo voldré dir-t'hi pulcres alexandrins
per aixecar un poema que pogués dur per títol
"Ruth desvetllada". Sí, ple de ressons antics,
vers a vers l'escriuria damunt d'uns altres versos.
I que et parlés d'ahir, de fa una estona, d'ara,
quan m'has llegit, pausada, L'amitié féminine,
on Renée Vivien lloa la bíblica amistat
de Rut i Noemí. La teva veu tenia
els ulls afirmatius.
...
Tot això, et contaria: vint-i-quatre quartetes
en rimes consonants, per arribar al moment
de la sega i la gràcia en què Ruth allibera
de la mort Noemí.
Però jo no sóc qui.
No tinc versos alats com els teus entre els dits.
Sóc només una veu que et vol retre homenatge
tot parlant en veu baixa. El poema el tinc lluny,
i més lluny quan m'hi acosto.
...
jo t'he dut aquests versos que et parlen d'altres versos
que no he sabut escriure, perquè els sentis i els vegis
i potser, quan els cullis d'un sol cop de falçó,
esdevinguin indicis d'una llengua abolida,
alcin ponts en la nit entre dos idiomes.
Alcin ponts cap a tu.
(Fragment)
Carles Torner. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. 1998
d'ara mateix, quan seus, demanem dos cafès,
escoltem entre els joncs la remor d'aigua lenta
i parlem. (Si fes mai una fotografia,
damunt d'un fons benigne de verds desenfocats,
laberíntic de tiges i d'heura arrapadissa
al tronc de la palmera, brillarien uns ulls:
els de la teva veu). Parlarem al jardí.
Tossut, jo voldré dir-t'hi pulcres alexandrins
per aixecar un poema que pogués dur per títol
"Ruth desvetllada". Sí, ple de ressons antics,
vers a vers l'escriuria damunt d'uns altres versos.
I que et parlés d'ahir, de fa una estona, d'ara,
quan m'has llegit, pausada, L'amitié féminine,
on Renée Vivien lloa la bíblica amistat
de Rut i Noemí. La teva veu tenia
els ulls afirmatius.
...
Tot això, et contaria: vint-i-quatre quartetes
en rimes consonants, per arribar al moment
de la sega i la gràcia en què Ruth allibera
de la mort Noemí.
Però jo no sóc qui.
No tinc versos alats com els teus entre els dits.
Sóc només una veu que et vol retre homenatge
tot parlant en veu baixa. El poema el tinc lluny,
i més lluny quan m'hi acosto.
...
jo t'he dut aquests versos que et parlen d'altres versos
que no he sabut escriure, perquè els sentis i els vegis
i potser, quan els cullis d'un sol cop de falçó,
esdevinguin indicis d'una llengua abolida,
alcin ponts en la nit entre dos idiomes.
Alcin ponts cap a tu.
(Fragment)
Carles Torner. Homenatge a Maria-Mercè Marçal. 1998
Etiquetes de comentaris:
actituds,
amistat,
català,
idiomes,
llegir,
Marçal [Maria Mercè 1952-1998],
persones,
poesia d'homenatge,
poetes,
ponts,
Torner [Carles 1963-],
ulls,
verd
15 de juliol 2009
Fins que una tarda qualsevol
Fins que una tarda qualsevol,
a l'hora de tancar, vingui la bibliotecària
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va agafar un bon dia,
ves a saber per què, potser per aprendre
a traduir la tristesa a un altre idioma,
potser per estimar-me com s'estima un llibre,
és a dir, per sempre. No, per sempre no.
Només fins que una tarda qualsevol,
a l'hora de tancar, vingui la mort
i em retorni a la prestatgeria on pertanyo,
al lloc precís d'on algú em va fer néixer
un bon dia, ves a saber per què.
Gemma Gorga. Llibre dels minuts. 2006
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
bibliotecàries,
bibliotecaris,
estimar,
Gorga i López [Gemma 1968-],
idiomes,
llegir,
llibres,
néixer,
prestatgeries,
sempre,
tardes,
traduir,
ves a saber
Subscriure's a:
Missatges (Atom)