![]() |
Voleia per l'aire una melodia
que no és per a mi.
La capto; l'escolto;
me n'impregno l'ànima...
però queda intacta,
no perd ni una nota,
i fa el seu camí.
Joana Raspall. Concert de poesia, 2004
Il.: Marta Balaguer
|
30 de gener de 2018
La melodia
Etiquetes de comentaris:
ànima,
Balaguer [Marta 1953-],
Castell [Marina del],
melodies,
poesia breu,
poesia musical,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
28 de gener de 2018
La família Punt-i-coma
Una vegada un punt
es va fer amic d'una coma:
dels jocs infinits,
van venir casament i confits.
De nit i de jorn
voltaven pel món
sempre de bracet.
«Una parella ideal»,
deia tothom,
«fa goig de veure
la família Punt-i-coma».
Al seu pas perfecte
i en senyal de respecte
fins les majúscules
es feien minúscules:
i si una, maldestra,
d'ajupir-se no en sap
el llapis del mestre
li tallarà el cap.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2017
Tr.: Pau Vidal
Il.: Bruno Munari
es va fer amic d'una coma:
dels jocs infinits,
van venir casament i confits.
De nit i de jorn
voltaven pel món
sempre de bracet.
«Una parella ideal»,
deia tothom,
«fa goig de veure
la família Punt-i-coma».
Al seu pas perfecte
i en senyal de respecte
fins les majúscules
es feien minúscules:
i si una, maldestra,
d'ajupir-se no en sap
el llapis del mestre
li tallarà el cap.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2017
Tr.: Pau Vidal
Il.: Bruno Munari
Etiquetes de comentaris:
goig,
majúscules,
minúscules,
punt i coma,
respecte,
Rodari [Gianni],
veure
Catalunya, Catalunya
Plugims de llibertat
s'escampen damunt teu.
La vida refredada pels hiverns gelabrosos
ha acabat esclatant dins teu esponerosa.
Les flors abans marcides de cop s'eixoriveixen
del llarg son xafogós.
Ragen del teu alè
com pètals d'una flor
un doll d'ànimes noves.
Catalunya, Catalunya
No deixes mai d'estendre el teu ample brancatge
envers aquells ocells ferits i alatrencats
que els caçadors empaiten.
Mai deixes de teixir
amb el fil de mil mots,
ni mai de donar beure als cors assedegats.
Esbatanes els ulls que romanien clucs.
El teu do més preuat és tot reblert d'amor
Assacies els ulls dels qui amatents t'admiren
i de tothom qui aculls.
Catalunya, Catalunya
Terra de destí obert
que sega mil cadenes
cap a un nou horitzó que ara fa renéixer
nous altres segadors.
Tot i que el camí és llarg
l'esperança és més forta.
Ta força sorgeix d'ella
perquè ets nascut poema
que entrelliga els seus versos
que el temps ens ha escrit.
Com s'exalta el meu cor
sentint com ara arriben
tambors de llibertat!
Salem Zenia. Jo sóc l'estranger : poemes de revolta i d'exili, 2015
Tr.: Carles Castellanos i Llorenç
Pr.: Carme Arenas
|
Etiquetes de comentaris:
ànima,
arribades,
Catalunya,
cor,
esperança,
flors,
força,
hivern,
llibertat,
plugims,
poesia acollidora,
renéixer,
temps,
ulls,
Zenia [Salem 1962-]
No vull tornar a fer poemes precisos
No vull tornar a fer poemes precisos
diccionari en mà
esborrany paper llapis
revisió espera
ordenar tornar a ordenar
deixar-ho en repòs
tornar a agafar el diccionari
posar títol trobar títol canviar títol
ordenar reordenar
no vull tornar a escriure poesia clara
em convé parlar
convertir
la meva vida en poema
no vull fer poemes
he de viure
viure en poesia
i que se'm perdonin les paraules
potser amb tot això
el paper ja no em serveix
el paper no em serà vàlid
potser els papers ja no valen
potser cal que tots visquem
potser cal que tots visquem
Glòria Coll Domingo. Retorn, 2017
Pr.: Gemma Gorga
|
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Coll [Glòria 1988-],
diccionaris,
escriure,
ordenar,
papers,
parlar,
perdonar,
poesia,
precisió,
vida,
viure
27 de gener de 2018
Ressol
Et vaig dansar sol i de ràbia
amb el crac de les dents.
Visc a to de tu
i amb tu, em recordo
amic de l'ombra
i viu per misèria.
Canviem com fulles d'afaitar de les barates,
no recordes mai que duren tan poc. Tan sols t'hi trobes,
com quan t'anunciaven el mite del teu joc amb la resta,
en suma,
no res.
Mentre em faig gran i ample
camino sol.
De manera previsible, ara començo a veure-ho,
-Ets prou amunt per caure? Au doncs! Avall
i fes consell a la gravetat,
que ella
sempre té raó.
Núria Martínez, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm.: 76, p. 34
amb el crac de les dents.
Visc a to de tu
i amb tu, em recordo
amic de l'ombra
i viu per misèria.
Canviem com fulles d'afaitar de les barates,
no recordes mai que duren tan poc. Tan sols t'hi trobes,
com quan t'anunciaven el mite del teu joc amb la resta,
en suma,
no res.
Mentre em faig gran i ample
camino sol.
De manera previsible, ara començo a veure-ho,
-Ets prou amunt per caure? Au doncs! Avall
i fes consell a la gravetat,
que ella
sempre té raó.
Núria Martínez, dins,
Reduccions : revista de poesia, núm.: 76, p. 34
Etiquetes de comentaris:
actituds,
caminar,
canvis,
caure,
dents,
gravetat,
Martínez Vernis [Núria],
mites,
persones,
raó,
Reduccions,
veure
Visc en una ciutat
Visc en una ciutat
que hi passa un riu.
Un riu de plata
en una antiga seu
on una antiga seu
s'hi mira.
La lluna el creua cada nit
i s'hi pentina.
Podries veure els seus cabells,
de lluna plena,
com fan camins
fràgils de llum.
Cua de núvia.
Catifa a l'aigua
del Segre avall.
LÓssa Menor
també hi passa cofoia
pel damunt
els seus estels de micra.
I les cigonyes
de la Nova Seu
amb els nadons al bec.
De matinada.
Cap al migdia
ensenyaran
l'art de la pesca
a la fillada.
Anant amb compte,
això sí!,
a esporuguir
les polles d'aigua.
D'una gambada.
Jo visc en una ciutat
que hi passa un riu.
Un riu de plata.
Rosa Fabregat, dins,
Poesies amb suc, 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
que hi passa un riu.
Un riu de plata
en una antiga seu
on una antiga seu
s'hi mira.
La lluna el creua cada nit
i s'hi pentina.
Podries veure els seus cabells,
de lluna plena,
com fan camins
fràgils de llum.
Cua de núvia.
Catifa a l'aigua
del Segre avall.
LÓssa Menor
també hi passa cofoia
pel damunt
els seus estels de micra.
I les cigonyes
de la Nova Seu
amb els nadons al bec.
De matinada.
Cap al migdia
ensenyaran
l'art de la pesca
a la fillada.
Anant amb compte,
això sí!,
a esporuguir
les polles d'aigua.
D'una gambada.
Jo visc en una ciutat
que hi passa un riu.
Un riu de plata.
Rosa Fabregat, dins,
Poesies amb suc, 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
Etiquetes de comentaris:
ciutats,
Fabregat i Armengol [Rosa 1933-],
Lleida,
lluna,
rius,
Segre (Riu)
26 de gener de 2018
Recolliment
Lluny, allà dins asprives muntanyes
que mai petja del món ha tocat,
d'un desert en les verges estranyes,
mira el cel un verger ignorat.
Allà brolla la font de la vida,
allà s'obri lo lliri d'amor;
veu d'oracle pel món no sentida
té allà el bosc en secreta remor.
Aigua hi corre, tan pura, tan pura
que los àngels s'hi van a mirar;
qui una gota en tastàs, oh dolçura!
mel del món no voldria tastar.
Miquel Costa i Llobera. Poesies, 1992
Dibuixos: Albert Rocarols
que mai petja del món ha tocat,
d'un desert en les verges estranyes,
mira el cel un verger ignorat.
Allà brolla la font de la vida,
allà s'obri lo lliri d'amor;
veu d'oracle pel món no sentida
té allà el bosc en secreta remor.
Aigua hi corre, tan pura, tan pura
que los àngels s'hi van a mirar;
qui una gota en tastàs, oh dolçura!
mel del món no voldria tastar.
Miquel Costa i Llobera. Poesies, 1992
Dibuixos: Albert Rocarols
Etiquetes de comentaris:
aigua,
brollar,
Costa i Llobera [Miquel 1854-1922],
dolçor,
fonts,
muntanyes,
puresa,
recolliment,
Rocarols [Albert],
vergers
25 de gener de 2018
Ametllers
Vora el terrer, sota un cel que convida
al deixament, s'enlairen les banderes
dels ametllers, somnien primaveres
entre el lletós regal de la florida.
Neu vegetal, caduca, neu amb vida
que canta la cançó de les darreres
ofrenes, les arrels saben fumeres
sense foc que deixà l'aigua escondida.
La closca de la terra rememora,
mannà de pètals blancs, les assutzenes.
Jo present les violes dels crepuscles,
i em venç aquest requadre d'ulls enfora,
mentre la vida xiscla per les venes
i em sent el temps clavat damunt dels muscles.
Jaume Bru i Vidal, dins,
Ed.: Joan Fuster
Etiquetes de comentaris:
aigua,
ametllers,
arrels,
blanc,
Bru i Vidal [Jaume 1922-2000],
pètals,
poesia vegetal,
temps,
ulls,
vida,
violes,
xisclar
Quan vinguis
Porta'm el cel ardent d'un dia clar
amb el vent que es passeja enmig dels àlbers
i desnua les branques despullades
per fer-les estremir.
Porta'm la llum d'hivern de cada casa
i els teulats encerats per la glaçada
que ha pertorbat la nit.
I les fulles que riuen, encalçant-se
com nens esperitats, i la remor
del mar de fons que el cos emplena d'ànsia
i l'aire fa encongir.
Porta'm els brams que ofeguen la cursa de les fulles:
els roncs sords dels motors i els cops de maça
dels paletes que calcen fonaments.
Porta-m'ho tot, no et deixis res, amic:
faré de cada instant un gest que aturi
la ventada, les cendres de la nit.
M. Rosa Font i Massot. Aigua llunyana, 2001
amb el vent que es passeja enmig dels àlbers
i desnua les branques despullades
per fer-les estremir.
Porta'm la llum d'hivern de cada casa
i els teulats encerats per la glaçada
que ha pertorbat la nit.
I les fulles que riuen, encalçant-se
com nens esperitats, i la remor
del mar de fons que el cos emplena d'ànsia
i l'aire fa encongir.
Porta'm els brams que ofeguen la cursa de les fulles:
els roncs sords dels motors i els cops de maça
dels paletes que calcen fonaments.
Porta-m'ho tot, no et deixis res, amic:
faré de cada instant un gest que aturi
la ventada, les cendres de la nit.
M. Rosa Font i Massot. Aigua llunyana, 2001
Etiquetes de comentaris:
àlbers,
Font i Massot [M. Rosa (Maria Rosa) 1957-],
fulles,
hivern,
instants,
llum,
Premi de Poesia Vila de Martorell 2000,
venir,
ventades
23 de gener de 2018
Matí
Santa Maria La Longa,
26 de gener de 1917
M'il·lumino
d'immens
Giuseppe Ungaretti, dins,
Tr.: Narcís Comadira
Poesia italiana contemporània : antologia, 1990
26 de gener de 1917
M'il·lumino
d'immens
Giuseppe Ungaretti, dins,
Tr.: Narcís Comadira
Poesia italiana contemporània : antologia, 1990
Etiquetes de comentaris:
il·luminar,
matins,
poesia breu,
poesia lluminosa,
Ungaretti [Giuseppe 1888-1970]
Aquest mar que sabem
Aquest mar...
¿Quantes càndides criatures s'enduu
de la ciutat, a l'hora més tènue del capvespre?
¿Quants nins clamen al bosc llunyaníssim del mar?
Es perderen al mar i ploren, jo ho sé bé.
(Jo sé bé que hi ha dones
en la platja, que prenen amb els dits cada ona
i l'alcen, com si fos un cobertor primíssim
i poguessen trobar el goig íntim del fill).
El mar és com el pati d'un col·legi, un solar,
el cel ample que es veu damunt de la placeta,
sense motos ni guàrdies i sense voravies.
El mar és l'ombra humida del Paradís. El mar...
(Tornarem altre vespre i tot serà distint.
Veuràs tu com Déu fa que tot siga com vols).
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de la poesia valenciana : 1900-1950, 1994
Ed. Joan Fuster
¿Quantes càndides criatures s'enduu
de la ciutat, a l'hora més tènue del capvespre?
¿Quants nins clamen al bosc llunyaníssim del mar?
Es perderen al mar i ploren, jo ho sé bé.
(Jo sé bé que hi ha dones
en la platja, que prenen amb els dits cada ona
i l'alcen, com si fos un cobertor primíssim
i poguessen trobar el goig íntim del fill).
El mar és com el pati d'un col·legi, un solar,
el cel ample que es veu damunt de la placeta,
sense motos ni guàrdies i sense voravies.
El mar és l'ombra humida del Paradís. El mar...
(Tornarem altre vespre i tot serà distint.
Veuràs tu com Déu fa que tot siga com vols).
Vicent Andrés Estellés, dins,
Antologia de la poesia valenciana : 1900-1950, 1994
Ed. Joan Fuster
Etiquetes de comentaris:
actituds,
Andrés Estellés [Vicent 1924-1993],
cel,
Déu,
emocions,
escola,
fills,
Fuster [Joan 1922-1992],
guàrdies,
mar,
motos,
persones,
places,
saber,
sentiments,
vespre,
voravies
21 de gener de 2018
El llibre meravellós
Tinc un llibre fet
amb pètals de rosa,
esquitxos de mar
i olor de maduixa.
Per fer lletres d'or,
una papallona
s'hi espolsa les ales,
i el sol les dibuixa.
Els dits blaus del cel
hi escriuen les faules
que cap ull humà
sabria llegir.
El vent me les conta;
les sé de memòria!
Me les conta el vent...
o surten de mi?...
Joana Raspall, dins,
Poesies amb suc, 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
amb pètals de rosa,
esquitxos de mar
i olor de maduixa.
Per fer lletres d'or,
una papallona
s'hi espolsa les ales,
i el sol les dibuixa.
Els dits blaus del cel
hi escriuen les faules
que cap ull humà
sabria llegir.
El vent me les conta;
les sé de memòria!
Me les conta el vent...
o surten de mi?...
Joana Raspall, dins,
Poesies amb suc, 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
Etiquetes de comentaris:
faules,
llibres,
memòria,
poesia infantil,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
vent
19 de gener de 2018
Mallorca
Etiquetes de comentaris:
ametllers,
blanc,
blau,
camins,
catedrals,
conrear,
dolçor,
Ferre [Maria Rosa],
illes,
llavors,
llenguatges,
Mallorca,
mar,
oliveres,
Pera i Segura [Albert],
reis,
Salou,
seny,
verd
Una poesia
Una poesia és un instant atrapat. Un moment viscut ple de màgia i bellesa capturat en paraules. (Fragment del pròleg) Francesc Escribano, dins, Tres anys de poesia marinera, 1999 |
Etiquetes de comentaris:
Barcelona,
bellesa,
Escribano [Francesc 1961-],
instants,
màgia,
paraules,
Plensa [Jaume 1955-],
poesia visual
18 de gener de 2018
Sàpies fer bell el que tens davant
«Sàpies fer bell el que tens davant teu
i el que tens et serà just el que et cal.»
Això m'ha dit en somnis una veu.
He despertat. Davant m'era la mar
i una petita barca anant-se'n lluny.
La mar, la mar..., i jo: res més, res més.
A Làrissa, núm. 5
Josep Piera. En el nom de la mar, 1999
i el que tens et serà just el que et cal.»
Això m'ha dit en somnis una veu.
He despertat. Davant m'era la mar
i una petita barca anant-se'n lluny.
La mar, la mar..., i jo: res més, res més.
A Làrissa, núm. 5
Josep Piera. En el nom de la mar, 1999
Etiquetes de comentaris:
barques,
bellesa,
despertar,
fer,
mar,
Piera [Josep 1947-],
poesia breu
14 de gener de 2018
Examen escrit
Prou que et voldria ajudar
quan et mossegues els llavis
perquè no et ve a la memòria
com s'escriu «cor» en anglès.
Pots mirar-ho al diccionari.
En català, no caldria,
perquè és un mot que nosaltres,
sense esforç, tenim après.
Joana Raspall. Concert de poesia, 2004
Il.: Marta Balaguer
|
Etiquetes de comentaris:
aprendre,
arítjol,
Balaguer [Marta 1953-],
cor,
diccionaris,
escriure,
exàmens,
llavis,
memòria,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013]
Nova balada del Cap de Creus
Etiquetes de comentaris:
Cap de Creus,
Capdevila [Roser 1939-],
fars,
Foix [J. V. 1893-1987],
poesia visual
Futur esperançat
Cos indomable
Etiquetes de comentaris:
blau turquesa,
calma,
corrents marins,
Estruga [Òscar],
indomable,
Institut Setmana del Mar,
mar,
maregassa,
navilis,
oceans,
ones,
platja,
poesia marinera,
Ticoulat [Anna-Maria],
transparències,
ulls,
vent
13 de gener de 2018
Camí del bosc
T'atreu el camí
que el bosc gelosament guarda,
t'atreu la penombra
i la suau intimitat.
T'atreuen els avets,
la seva forma i alçada
com fletxes de somnis
cercant la claror.
Sents la natura
i el cor mig salvatge
quan més t'endinses
en el bosc interior.
Lentament entens
el llenguatge de branques tallades,
de fulles perennes,
de molses i líquens,
de la humitat i l'enyor.
Assumpció Forcada. Ecosistema, 1998
Pr.: Olga Xirinacs
|
Etiquetes de comentaris:
avets,
boscos,
camins,
claror,
enyor,
Forcada [Assumpció 1947-],
fulles,
intimitat,
líquens,
molses,
natura,
suavitat,
Xirinacs [Olga 1936-]
7 de gener de 2018
Fes un pensament
Teva és la terra
home
t'és donada
però cal que la guardis
és ferma i forta
però alhora feble
fràgil
i el teu peu molt dur
si la vols viva
fragant
eterna
fes un pensament:
preserva-la de tu mateix
Jordi Gabarró. Herois i heroïnes, 1999
Pr.: Félix de Azúa
|
Etiquetes de comentaris:
Azúa [Félix de 1944-],
Gabarró [Jordi],
Grau Ros [Teresa 1959-],
Jardins de Mossèn Costa i Llobera (Barcelona),
pensament,
preservació,
terra,
Txarango (Grup musical)
6 de gener de 2018
A port
Finalment són a destí
les meves passes porugues:
passen del fred i la nit
a l'escalfor benvinguda.
Les ombres se les emporta
aquesta seguretat.
Per fi tancarem la porta
a tots els perills passats.
I, quan vindrà de puntetes
la mare encara desperta,
em trobarà en un bell son,
endinsat al Món de Non.
Robert Louis Stevenson. Jardí de versos d'un nen, 2011
Ed.: Jaume Subirana
Il.: Jessie Willcox Smith
Etiquetes de comentaris:
benvingudes,
imaginació,
mares,
Milner [Daniel],
poesia infantil,
seguretat,
Smith [Jessie Willcox],
somnis,
son,
Stevenson [Robert Louis 1850-1894],
Subirana [Jaume 1963-]
5 de gener de 2018
A través d'aquests ulls
A través d'aquests ulls he vist els rius
de la muntanya, els cims nevats,
els boscos fràgils. L'aigua que rellisca
tot baixant mentre encercla els còdols grisos.
A través d'aquests ulls he vist el mar
i les ones que mostren tan impúdiques,
al ventre despullat, petxines blanques.
A través d'aquests ulls he vist els astres
i he sentit el xerric que fa la lluna
les llargues nits de fred.
A través d'aquests ulls he sentit el dolor
que s'escampa per l'aire
i corre indiferent pel desert dels carrers.
A través d'aquests ulls estimo el llarg silenci:
el teu, el meu, aquell que ens fa escrutar
el mar, el vent i els astres amb gest interrogant.
M. Rosa Font i Massot. Aigua llunyana, 2001
|
Etiquetes de comentaris:
astres,
Barcelona,
boscos,
còdols,
estimar,
Font i Massot [M. Rosa (Maria Rosa) 1957-],
fred,
gestos,
mar,
Premi de Poesia Vila de Martorell 2000 XXè,
rius,
silenci,
ulls,
veure
Oferiment
Trobo milers de mots
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.
Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi,
llegint-los tendrament.
Joana Raspall. Concert de poesia, 2004
Il.: Marta Balaguer
amb so de poesia;
per fer un concert amb tots
el cor no em bastaria.
Ens els podem partir;
són un bell instrument.
Feu el concert amb mi,
llegint-los tendrament.
Joana Raspall. Concert de poesia, 2004
Il.: Marta Balaguer
Etiquetes de comentaris:
Balaguer [Marta 1953-],
bellesa,
concerts,
cor,
instruments musicals,
llegir,
mots,
oferiments,
poesia musical,
Raspall i Juanola [Joana 1913-2013],
sons,
tendresa
4 de gener de 2018
Les arrels
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
aigua,
arbres,
arrels,
boscos,
Brossa [Joan 1919-1998],
fullatges,
Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA),
plantes,
rivals,
torrents
3 de gener de 2018
Bàlsam de mar
Amb un poc de porpra cristal·lina
i alfàbrega collida de nit.
Amb brases d'aigua i polsim de serpentina.
Amb pluja de tempesta i algues en confit.
Amb escates de lluna i un plat de macarrons amb tonyina.
Amb passió d'un bes exquisit.
Josep Ballester, dins,
Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants, 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
i alfàbrega collida de nit.
Amb brases d'aigua i polsim de serpentina.
Amb pluja de tempesta i algues en confit.
Amb escates de lluna i un plat de macarrons amb tonyina.
Amb passió d'un bes exquisit.
Josep Ballester, dins,
Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants, 2007
Ed.: Miquel Desclot
Il.: Mercè Galí
Etiquetes de comentaris:
alfàbrega,
algues,
Ballester [Josep 1961-],
bàlsams,
besades,
Desclot [Miquel 1952-],
escates,
exquisitat,
Galí [Mercè],
lluna,
macarrons,
mar,
passió,
pluja,
tonyina
Paraula
La paraula refà
un món perdut. Conjura
ombres, ecos somorts,
i els eleva a presència
immediata. Tornen
els cossos que estimàvem
―amb una lluïssor
d'aigua enllunada―, els dies,
trenats, en el record,
com gallardets als pals
d'una nau fugissera...
Poesia: misteri
d'uns mots, que afaiçonem,
amb delit, en la calma
nocturna, noms que tenen
l'encant pur de la forma
o ―contrapunt secret―
el ritme de la música...
Ambigua descoberta
de l'amorós designi
d'uns cossos, que abracem,
nus com l'aire, en la festa
dels somnis, raïm negre,
òrfic delit, paraula!
Jordi Pàmias, dins,
Llanterna màgica : antologia poètica, 2016
Ed.: Carlota Casas i Pep Paré
Il.: Carme Solé Vendrell
un món perdut. Conjura
ombres, ecos somorts,
i els eleva a presència
immediata. Tornen
els cossos que estimàvem
―amb una lluïssor
d'aigua enllunada―, els dies,
trenats, en el record,
com gallardets als pals
d'una nau fugissera...
Poesia: misteri
d'uns mots, que afaiçonem,
amb delit, en la calma
nocturna, noms que tenen
l'encant pur de la forma
o ―contrapunt secret―
el ritme de la música...
Ambigua descoberta
de l'amorós designi
d'uns cossos, que abracem,
nus com l'aire, en la festa
dels somnis, raïm negre,
òrfic delit, paraula!
Jordi Pàmias, dins,
Llanterna màgica : antologia poètica, 2016
Ed.: Carlota Casas i Pep Paré
Il.: Carme Solé Vendrell
Etiquetes de comentaris:
abraçades,
cossos,
descobertes,
lluïssor,
música,
Pàmias [Jordi 1938-],
paraules,
poesia,
Solé Vendrell [Carme 1944-],
somnis,
tornar
1 de gener de 2018
Els reis d'Orient
Si fos un dels tres reis, per Nadal
faria créixer un arbre de Nadal
a cada casa, a cada pis,
a les rajoles del passadís,
però no aquell arbre de plàstic,
pintat, que fa fàstic,
que ara s'ha posat de moda:
un avet, un pi autèntic de muntanya,
amb un buf de vent de veres
entre les branques,
que omplís d'olor de resina
les habitacions,
i ple de fruita ben bona:
regals i enhorabona.
Després sortiria amb la vareta
a fer de mag,
catric-catrac.
Al Passeig Nacional
hi plantaria un arbre de Nadal,
ben ple de nines
de tota mena,
amb llarga cabellera
per l'esquena,
que caminen soles,
ballen rock'n'roll
i fan cabrioles.
Qui en vulgui ja en pot agafar;
i de franc, és clar.
A la plaça Déu i Mata
hi plantaria l'arbre
de la xocolata;
al carrer de Rauric
el del pa de pessic;
al d'Urgell
l'arbre del tortell,
i al final de la línia blava,
el del tortell amb la fava.
Què, continuem passejant?
Tot just estem començant:
ara hem de triar el lloc
per a l'arbre dels trenets:
què, el carrer Elisabets?
I el d'avions en miniatura
a la plaça Pep Ventura.
Cada carrer tindrà un arbre especial
i així el dia de Nadal
la canalla voltaran
per la ciutat
amb tants regals com voldran.
Per cada joguina
que un despengi
en sortirà una altra
del mateix color
o potser millor.
Pels pares, en canvi, hi haurà
al pati de Golferics
l'arbre de les sabates i els abrics.
Tot això faria, si fos rei d'Orient.
Però no en soc,
què hi farem.
L'únic regal que puc donar
és desitjar-vos bon any,
d'aquests sí que en tinc un munt,
agafeu-ne sense plany.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
faria créixer un arbre de Nadal
a cada casa, a cada pis,
a les rajoles del passadís,
però no aquell arbre de plàstic,
pintat, que fa fàstic,
que ara s'ha posat de moda:
un avet, un pi autèntic de muntanya,
amb un buf de vent de veres
entre les branques,
que omplís d'olor de resina
les habitacions,
i ple de fruita ben bona:
regals i enhorabona.
Després sortiria amb la vareta
a fer de mag,
catric-catrac.
Al Passeig Nacional
hi plantaria un arbre de Nadal,
ben ple de nines
de tota mena,
amb llarga cabellera
per l'esquena,
que caminen soles,
ballen rock'n'roll
i fan cabrioles.
Qui en vulgui ja en pot agafar;
i de franc, és clar.
A la plaça Déu i Mata
hi plantaria l'arbre
de la xocolata;
al carrer de Rauric
el del pa de pessic;
al d'Urgell
l'arbre del tortell,
i al final de la línia blava,
el del tortell amb la fava.
Què, continuem passejant?
Tot just estem començant:
ara hem de triar el lloc
per a l'arbre dels trenets:
què, el carrer Elisabets?
I el d'avions en miniatura
a la plaça Pep Ventura.
Cada carrer tindrà un arbre especial
i així el dia de Nadal
la canalla voltaran
per la ciutat
amb tants regals com voldran.
Per cada joguina
que un despengi
en sortirà una altra
del mateix color
o potser millor.
Pels pares, en canvi, hi haurà
al pati de Golferics
l'arbre de les sabates i els abrics.
Tot això faria, si fos rei d'Orient.
Però no en soc,
què hi farem.
L'únic regal que puc donar
és desitjar-vos bon any,
d'aquests sí que en tinc un munt,
agafeu-ne sense plany.
Gianni Rodari. Tirallongues del cel i la terra, 2014
Il.: Bruno Munari
Tr.: Pau Vidal
Etiquetes de comentaris:
arbres,
Barcelona,
branques,
carrers,
créixer,
desitjos,
fer,
fruita,
joguines,
Munari [Bruno],
Nadal,
pares,
planys,
poesia infantil,
regals,
reis de l'Orient,
Rodari [Gianni],
xocolata
Subscriure's a:
Missatges (Atom)