A través d'aquests ulls he vist els rius
de la muntanya, els cims nevats,
els boscos fràgils. L'aigua que rellisca
tot baixant mentre encercla els còdols grisos.
A través d'aquests ulls he vist el mar
i les ones que mostren tan impúdiques,
al ventre despullat, petxines blanques.
A través d'aquests ulls he vist els astres
i he sentit el xerric que fa la lluna
les llargues nits de fred.
A través d'aquests ulls he sentit el dolor
que s'escampa per l'aire
i corre indiferent pel desert dels carrers.
A través d'aquests ulls estimo el llarg silenci:
el teu, el meu, aquell que ens fa escrutar
el mar, el vent i els astres amb gest interrogant.
M. Rosa Font i Massot. Aigua llunyana. 2001
XXV Premi de Poesia Vila de Martorell 2000.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada