que el bosc gelosament guarda,
t'atreu la penombra
i la suau intimitat.
T'atreuen els avets,
la seva forma i alçada
com fletxes de somnis
cercant la claror.
Sents la natura
i el cor mig salvatge
quan més t'endinses
en el bosc interior.
Lentament entens
el llenguatge de branques tallades,
de fulles perennes,
de molses i líquens,
de la humitat i l'enyor.
Assumpció Forcada. Ecosistema. 1998
Pròleg d'Olga Xirinacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada