Diàleg

Tu dius incendi,
jo dic natura morta.

De: Sutge d'ara

Meritxell Nus. Alzines, mascares, estalzí. 2022. P. 30

Pròleg de Maria Barbal.

Persistència

Què atrau els mosquits de la bombeta
si en atansar-s'hi esclaten i l'ombra se'ls empassa?
Quina inquietud mou les abelles a picar
si amb el fibló clavat endins moren després?

Perquè no podem respondre, persistim.
Perquè no volem pensar-hi, ens atrevim
i alcem el vol sota els llençols de nit, així.

De: I.v.tr.mudar

Mireia Calafell. Aquesta sang. 2024. P. 89

Va de fruites i cors

Qui m'ho havia de dir!
He plantat
Un cor de cirera amb gust tardorenc.
N'ha sortit
Un pruner empeltat d'alegria,
Magre i esvelt.
Vora seu,
El magraner creix robust com mai.

Assumpció Costals Puig
(L'Escala, 1960)
Dins el recull Poemes per La Marató, 2011)

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 149

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Tenc un, dos, tres

Tenc un, dos, tres,
quatre, cinc, sis, set
sentits obrint-se a l'infinit;
dilatant-se als ossos,
fent-se un lloc entre els teixits
de la carn tendra que s'encén
com l'horitzó d'una aurora sense niguls.

Tenc un cos que torna aigua,
brillant i cristal·lí com un esclat d'astres i lliris blancs;
translúcid, com els fantasmes d'abans,
que complau pulsions tronades.

Tenc una certesa: craterada, la lluna estima.
Ferida, jo també estimaré un dia.

De: #embat

Clàudia Darder. Com una cussa. 2026. P. 50

#la necessitat caníbal d'existir en l'altre, postil·la de Miquel Perelló.

Massa sovint

Massa sovint
em demanen
què és per a mi
la poesia.
Mira, abans
de fregir el peix
l'escat, l'esbutz,
el rent, el sal
i l'enfarín.
Ah, i l'oli,
d'oliva i ben calent.
Au, circula.

De: Xampú xampany

Antonina Canyelles. Xampú Xampany. 2025. P. 140

Portada: Helena Tarrés.

El silenci de les plantes

La coneixença unilateral entre jo i vosaltres
no evoluciona pas malament.

Sé què són fulla, pètal, espiga, pinya, tija
i què us passa al desembre o a l'abril.

Malgrat que la meva curiositat no és corresposta
m'inclino especialment sobre algunes de vosaltres
i per mirar d'altres estiro el cap.

Tinc noms per a totes:
auró, bardana, herba fetgera,
bronsa, ginebre, nomoblidis, vesc,
vosaltres no em doneu cap nom.

El nostre viatge és compartit.
Als viatges compartits, al cap i a la fi, es parla,
s'intercanvien comentaris sia sobre el temps
o sobre les parades que passen veloçment.

De temes no ens en faltarien, tenim molt en comú.
La mateixa estrella ens té al seu abast.
Projectem ombres obeint les mateixes lleis.
Intentem saber quelcom, cadascú a la seva manera,
i el que no sabem també ens assimila.

Només pregunteu-me, us ho diré tan bé com pugui:
què és realment mirar amb els ulls,
per què em batega el cor
i per què el meu cos no té arrels.

Però com contesto preguntes que no feu,
si a més soc algú per a vosaltres
tan ningú.

Epífits, boscos joves, prats i joncars,
tot el que us dic és un monòleg
i tampoc no sou vosaltres qui m'escolta.

Parlar amb vosaltres és necessari i impossible.
És urgent en la vida amb presses
i s'ajorna fins mai.

Wisława Szymborska. Instant. 2018. P. 32-35

Traducció: Joanna Bielak.

Títol original: Chwila.

Text en català i polonès.

XIV Premi «Jordi Domènech de Traducció de Poesia»

Creació

Escolta i mira: les muntanyes s'alcen
i els rius sota la terra minven
fins tornar-se qualls de sang closa,
una vena de blavor mineral.

La terra
potser el vent se la sap de cor.
El vent frega els arbres i els cors
i mor.

Bejan Matur. Al seu desert. 2012. P. 40

Versions d'Albert Roig.

Epíleg "Viatge cap a Bejan Matur" de Xavier Lloveras.

XXXXIII

En plena recuperació
em sento estranya dins el meu jo.

Però quan estic damunt
la fi del món,

em fas un petó al front,
i per un instant
sembla que s'hagi acabat tot.

De: III, desconcerts

Ivette Nadal. Arbres, mars, desconcerts. 2017. P. 75

Pròleg d'Anna Aguilar-Amat.

Beuratge

Somni viscut i somni somiat,
goig i naufragi dins el mateix cos.
Quina font de raig més fresc i profund
quan junts us hi dissoleu sense fre!

Embriagats d'imaginació
apaivagueu dia a dia la set.
Doll de l'anhel d'on salten els sentits,
s'hi abeura el sentiment de cada insomni.

Somni viscut i somni somiat,
del jo, del tu, de l'endins de nosaltres,
quan respireu conteniu el millor,
l'etern beuratge de la llibertat.

De: Viure

Tònia Passola. Beuratge. 2024. P. 24

Pròleg de Montserrat Rodés.

Creences

Crec en el nom del meu pare
i sobretot crec en el nom de la meva mare,
crec en el dia
i sobretot crec en la nit,
crec en les indefinicions del Diccionari General de la llengua Catalana,
crec que el color de les flors
no és el color de les flors
ni és el color,
crec en la mort i crec en el somriure,
crec en la Via Làctia
i en les aurores seminals,
crec en la desesperança,
crec en el càlcul infinitesimal,
crec en els llops i crec en els anyells,
crec en l'atzar, que és com no creure en res,
crec en els virus i crec en els microbis,
crec en alguns poemes,
crec que la set és el nostre baptisme,
crec que la por mata la llibertat.
No crec en mi
però crec en el que escric.
Crec que demà és un dia d'ahir.
Crec que un final és un final, un punt.

De: Magnicidi (2022)

Eduard Sanahuja

Es troba en el llibre:

Barcelona Poesia : 41è Festival de Poesia de Barcelona. 2026. P. 73

Palau de la Música Catalana, 21 de maig del 2026.

Direcció del Festival: Manuel Forcano i Anna Gual. Autors del preàmbul.

Direcció artística: Lucia Del Greco.
Disseny de llum: Cube.bz
Disseny de so: Alejandro da Rocha.

L'oposició

L'oposició a rei
quedà molt bé.

S'hi va presentar certa quantitat de reis
i un candidat a rei.

Com a rei van triar un cert rei
que havia de ser rei.

Va obtenir punts extra per la nissaga
l'educació espartana
i pel captivador
somriure amb què agarrà tots pel coll.

Sobre història va respondre
amb un magnífic sentit del silenci.

La llengua obligatòria
va resultar ser la seva pròpia.

Quan parlava d'assumptes d'art
quasi va partir el cor als del tribunal.

A un dels membres del tribunal
li'l partí del tot.

Sí
aquest segur que era rei.

El president del tribunal
va sortir corrent a cercar el poble
per a poder-lo lliurar
solemnement al rei.

El poble
estava enquadernat en pell.

Ewa Lipska

Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda.

Es troba en el llibre:

XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015. P. 57-58

Palau de la Música Catalana, 18 de maig de 2015.

Directors del Festival: D. Sam Abrams i Teresa Colom.

Espai escènic: Cube.bz

M'agrada més

M'agrada més
escriure cartes a persones mortes que no pas a persones vives. Els morts
escolteu més bé. Les mares no us moriu mai. Us transformeu en
sang púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

__________________________________________________________

Gústame máis
escribir cartas para persoas mortas que para persoas vivas. Os mortos
escoitades mellor. As nais nunca morredes. Transformádesvos en
sangue púrpura de Baudelaire.
Licor de mora.

De Camuflaxe (2017)

Lupe Gómez

Es troba en el llibre:

40è Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2025. P. 46-47

Traducció d'Eduard Velasco.

Descans sota til·lers

M'assec sota els til·lers perfumats que m'acullen
amb el fervor frisós dels braços desitjats.
El cel, serè, és dens de les pregàries
que em fan gaudir la pau.
Enllà dels prats, el batec incessant que conec;
a prop de mi, la soledat.
Desmais de pensaments em barren el paisatge
i no veig l'infinit.
Però et tinc a prop meu,
i et sé i sé de l'agombol de la teva ombra,
de com m'encisa el moviment
de les fulles bràctees, amoroses,
quan busco el teu repòs
i el teu encant de xuclamel.
Quan necessito l'aixopluc del cos...

Asseguda sota els til·lers, florits de fantasies,
m'adormo, i tendrament somnio.

De: De arboribus

Montserrat Altarriba i Vilarasau
(Cabrianes, Sallent)
Inèdit, 2007

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 266

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Arrels

Caminem pel rial i el sauló cruix
quan tornem del Remei amb llum de tarda.
Als marges del congost, com un embruix,
baixen arrels per la paret isarda.

Sense l'abric segur de la foscor,
repten avall, suspeses a mig aire;
pregona voluntat, obsessió,
el darrer crit emès per un minaire.

Tota la vida estenc, també, arrels,
milers, i troben terra assaonada
o pengen mudes, mortes o rebels,

guiades pel desig i per l'atzar
en el rial on una torrentada
s'ho endurà tot, un dia, fins al mar.

II

Salvador Comelles. La paraula en el temps. 2019. P. 41

L'enemic del poeta

Baixo lentament
de sobte ric, sense voler-ho
sempre ric
entro a l'esquerre, a la cuina buida
obro els quatre porticons de la finestra que dona a l'est
m'assec a la taula amb pomes escampades
m'abstrec tota sola.

Sola gaudeixo dels moments de l'alba.

Maria Lainà

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 54-55

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Le livre est sur la table

Em distrec.

Les línies reculen,

tanmateix tu insisteixes

a pentinar-te els cabells com abans

a guarnir-te el coll amb tres voltes

                                              de perles falses,

a passejar en l'espai que et concedeixo

acariciant la meva memòria remota

amb frases que evoquen veritats més poderoses.

Podem, si vols, escollir un altre matís

o bé una melodia més suau

però no la disposició que invalidarà

el sentit d'aquesta nit

que ara s'estén indiferent damunt les nostres vides.

Hi ha simetria en les intencions

i això, sens dubte, crea una certa eufòria.

Però el pas no és constant

i la mirada no s'avé amb la corba

                                             del dibuix.

Tota la bellesa que et pertoca

es troba en la teva mà nua.

Haris Vlavianos

Amb pomes escampades : Seminari de Traducció Poètica de Farrera 10è : Maria Lainà, Haris Vlavianos. 2005. P. 66-67

Presentació de Joaquim Gestí.
Institució de les Lletres Catalanes.

Traductors: Margarita Ballester, Montserrat Camps, Montserrat Franquesa, Montserrat Gallart; Joaquim Gestí, Rubén Montañés, Francesc Parcerisas, Iolanda Pelegrí, Pere Rovira i Jordi Vintró.

Conté poemes de Montserrat Gallart, Francesc Parcerisas i Jordi Vintró.

Textos en català i grec modern.

Si t'arrossego pels canells

Si t'arrossego pels canells
fins a l'aigua,
si t'estiro d'un braç
fins al límit de la pell
i et demano, així,
com una tortuga antiga
els dits, la mà,
el somriure d'una vestal

recorda,

com l'obertura
de la sisena de Bruckner,
que la memòria és
una altra manera de rebentar,
i que és el meu desig allò que
irrevocable, inubicable,
com una immensitat clavada
en el centre de la realitat,

et constitueix.

De: # 1. domini

Raquel Casas Agustí.  El foc dels heretges. 2025. P. 25

Epíleg de Lídia Gàzquez.

XL Premi Bernat Vidal i Tomàs dels Premis Vila de Santanyí 2025.

Om

 (a Court Green, North Tawton, Devon)

                                              L'amor és una ombra
                                                            Sylvia Plath

I tu, carcellera, vola
sense ales sobre l'aigua!
Si vols viure riu.
Si vols viure calla.
Fulla verda a la parpella.
Pedra, no.
Repeteix-t'ho cent vegades.

Quanta soledat veuràs, dins la llibertat d'un altre!
Quanta immensitat t'encegarà, sense lluentor ni mel!

T'he vist passar,
sortint i entrant de casa, i m'has encomanat la mort
en bucles verds d'espai i temps.

He vist un om, sense ales sobre l'aigua.
Ombra bellugadissa, sense ales sobre la làpida.
T'escriu poemes d'amor.

Núria Busquet i Molist
Cardedeu, 1974
Inèdit, 2019

De: De arboribus

Es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 196

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Amor per la casa

Estima la casa.
Espai vivent, velles arrels.
Sosté la casa com un atlant
i encara és una nena.
No hi ha edat per fer-se càrrec del que s'estima.
Els pocs anys en valen trenta, seixanta, o més.
La mare li traspassa el deure.
El patriarca li arrabassa el dret.
Així la casa es fa i es desfà.
I ella no sap on és
si no és en l'amor per la casa.

De: La casa

Teresa Costa-Gramunt. Mans, còdols, el cel. 2018. P. 57

"Uns mots al llindar" de Teresa Costa-Gramunt.

Fotografies: diversos autors.

Deu nets

Són deu camins marcant tresqueres noves.
Són deu rebrots assadollats de saba,
oberts a tots els signes i a les proves
on pot fallir la voluntat esclava.

On reviurà la flor reengendrada
que ha perfumat les hores del meu viure?
En qualsevol o en cap?
                                     Que la brotada
al cor de tots sigui fecunda i lliure!

                                                        
                                                         1989

De: Vivències

Joana Raspall. Batec de paraules : poesia lírica completa. 2021. P. 491

Pròleg de Carles Duarte.