Dedicat a la Mercè.
La veritat oneja al vent,
i cada bri d'aire
et bufeteja els somnis
fins a convertir el teu son en fum.
Què n'ha quedat, del saber antic?
Qui ha trencat la màgia de l'instant?
Torna.
Torna enrere,
allà on vas clavar la bandera
de la teva identitat.
Oblida tot allò que t'ha mancat,
i torna a començar.
La veritat oneja al vent
i només tu la pots copsar.
No te la quedis,
que et pot enverinar.
Llegeix.
Llegeix entre la boira
el missatge dels infants.
Escolta.
Escolta entre el silenci
el seu clam de llibertat.
Busca.
Busca entre les cendres
una espurna de pietat.
La veritat oneja al vent,
i només tu la pots copsar...
La casa, oberta,
encara que el fred
se'ns escoli entre els llençols.
L'amor, a cabassats,
encara que el pes
ens vincli els genolls.
El bes, sincer,
encara que l'alè
se'ns mengi les paraules.
L'entrega, total,
encara que la por
ens cremi les entranyes.
La veritat, sobre la taula,
encara que els déus
juguin amb les nostres errades.
Rosa Bosch. Una rosa al cor. 2004
Pròleg d'en Ramon Guitó i Pons
