Quan hom tot just té el dret

 La llibertat és el dret a dir als altres allò
                              que no volen escoltar.
                                       George Orwell

                      Quand on n'a que l'amour
                          Pour parler aux canons
                          Et rien qu'une chanson
                 Pour convaincre un tambour
                                           Jaques Brel

Quan hom tot just té el dret
al decidir d'un poble
per una causa noble
no admesa per decret

Quan hom tot just té el dret
a demanar justícia
cridant sense malícia
que el dret ja sigui un fet

Quan hom tot just té el dret
al seu vot per represa
per la terra promesa
on la parla ens remet

Quan hom tot just té el dret
de voler-se més lliure
per deixar de malviure
potser cal tirar al dret

Quan hom agafa el dret
perquè no se li dona
la història com a icona
avalarà aquest plet

Quan hom agafa el dret
d'afirmar voluntats
guanyen les llibertats
sobre tots els retrets

Quan hom agafa el dret
se'n diu desobediència
on rau la independència
amb el vot al barret

Quan hom agafa el dret
de votar al seu destí
tombant el seu botxí
amb la llengua al gallet

i amb la força del sí
per llevar les amarres
reblarà un altre sí
alçant les quatre barres!

Ester Xargay

En el llibre:

1-O trenta poetes per la llibertat. 2018

Pròleg: Vilaweb

Fotografia de coberta: Sense data de caducitat, de Marga Ximenez

El clar país

Amb el sol que és molt blanc 
sobre el mar que és molt blau,
amb uns núvols molt blancs 
dalt del cel que és molt blau
i rius que inútilment,
volen fer dolç el mar,
rius mols secs, molt hostils, 
amb el cor ple d'atzar,
amb pluja per atzar, 
amb algun cop de vent,
amb el trot sobre el mar 
del llevant inclement,
EL CLAR PAÍS, EL MEU.

Tot de vells campanars,
entre cases i camps
i tendríssims palmons
el Diumenge de Rams.
Tot de cares de sants 
pintades amb traç fort,
que lluiten contra el temps 
a cavall de la mort.
I camins plens de pols 
per on ve indiferent,
la brisa de l´oest, 
la llum del sol ponent.
EL CLAR PAÍS, EL MEU.

Amb pobles i ciutats,
que de Roma han nascut,
amb homes jornalers 
portats pels trens del sud.
Quan la parla és un clam, 
quan la parla és un fet,
quan el poble és memòria 
i el dret a viure un plet.
Quan la brisa és somrís
quan el vent és discret,
quan el vent ve del sud,
quan tot esdevé quiet,
EL CLAR PAÍS, EL MEU.




Jacques Brel, dins,

Desvetllant poemes : tria de versos per a un recital. 1999

Edició: Núria Feliu