Estenc la mà: el buit que la desmesura esborra
entre dos cossos i la runa,
la llum, el nacre, la boscùria,
i l'arrel del teu ventre al meu ventre consumida.
De: I. Vol de cendres
Jaume Pont. Vol de cendres. 1996. P. 11
Estenc la mà: el buit que la desmesura esborra
entre dos cossos i la runa,
la llum, el nacre, la boscùria,
i l'arrel del teu ventre al meu ventre consumida.
De: I. Vol de cendres
Jaume Pont. Vol de cendres. 1996. P. 11
La iuca m'interpel·la i miro endins
per perdre'm en l'arrel del seu misteri,
la saba al cos, la seva sang.
L'entorn m'aguanta la mirada
No hi ha dolor ni por
a recer de l'esguard de les fulles.
Bruna Generoso
(Barcelona, 1986)
Inèdit, 2020
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 119
De: Iuca (Yucca elephantipes)
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
Tu i jo som dones d'heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d'arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d'aire
per ballar amb estels.
Som dones d'heura
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix... i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.
De: Dona rosella
Marta Pérez i Sierra. Dones d'heura. 2011. P. 17
Pròleg de Sònia Moll Gamboa.
II Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010.
Del romànic al gòtic, quin encís!
Transició perfecta en harmonia
amb els carreus i els arcs on l'art floria
per la virtut d'un eternal somrís.
Perquè la pau divina et beneís,
oh temple!, una suau policromia
de llum junyeix la teva poesia
a l'ombra episcopal de Sant Narcís.
El teu cloquer, com brau marlet, vigila
la Girona abaltida en la tranquil·la
vetustat de sa glòria ducal
i és, tanmateix, la teva arrel tan fonda
que el campaneig ton ànima deixonda
amb una ressonància orquestral.
De: Els temples
Josep Tharrats
La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 50
Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.
Il·lustracions de Mercè Huerta.