ADOLESCO

                        V

Enterrar somnis cel de quan era petit

és el viure constant que em sorprèn cada dia

despullat com estic, sols a voltes --és ver--

de defenses reals contra el mal del mal créixer.

-- ¡Maleït sigui el jorn que vaig créixer! --me dic

amb renecs d'home adult, destrossat de no ésser.

I em rosega silent un cuc verd i ventrut

que es desfà tot menjant ideals, formatjats

a la cambra d'un nin insolent i quimèric.

I la lluna se'n riu des del seu lloc de sempre.

(Fragment)

Antoni Lluis Moll, dins,

Quart Premi de Poesia Vila de Sant Boi, 1998