Ara vens i t'asseus vora el tronc:
baixes de la vall amb el pigment als llavis
i el desig de noms i vesc,
o de la sang de nacre dels àlbers
que ens lliga als líquens: a la vetlla
de dir-nos cançons
al llarg dels segles.
Desfem assegudes el pes dels clavells
pètal per pètal,
i encenem la llàntia:
recordem les antigues,
enllà remem transfigurades
ens endinsem al bosc de vidre
mudant l'escorça humida.
Et miro i ja dorms:
dorms amb el noms enfora de la ferida.
Arraulides com els verbs florint, fetes llavor tija circell
a la boca breu dels pigments.
I tu aquesta nit
et dius crisàlide.
De: Flamígera
Mireia Casanyes Dalmau. Al bosc de vidre. 2025. P. 25
Il·lustracions en blanc i negre de Mireia Casanyes.
Epíleg de Laia Llobera i Carla Marco.
50è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat.
