L'oposició

L'oposició a rei
quedà molt bé.

S'hi va presentar certa quantitat de reis
i un candidat a rei.

Com a rei van triar un cert rei
que havia de ser rei.

Va obtenir punts extra per la nissaga
l'educació espartana
i pel captivador
somriure amb què agarrà tots pel coll.

Sobre història va respondre
amb un magnífic sentit del silenci.

La llengua obligatòria
va resultar ser la seva pròpia.

Quan parlava d'assumptes d'art
quasi va partir el cor als del tribunal.

A un dels membres del tribunal
li'l partí del tot.

Sí
aquest segur que era rei.

El president del tribunal
va sortir corrent a cercar el poble
per a poder-lo lliurar
solemnement al rei.

El poble
estava enquadernat en pell.

Ewa Lipska

Traducció de Josep-A. Ysern i Lagarda.

Es troba en el llibre:

XXXI Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2015. P. 57-58

Palau de la Música Catalana, 18 de maig de 2015.

Directors del Festival: D. Sam Abrams i Teresa Colom.

Espai escènic: Cube.bz

Poble vençut que sobreviu als reis

Homes callats, coberts de sang i sutge,
alcen l'esguard impenitent que jutja:
poble vençut que sobreviu als reis.

Josep Carner, «1714»

Vindrà un dia, Catalunya,
que ja no ploraràs més,
seràs lliure i sobirana,
sense cap dret de conquesta
que t'escanyi i t'envileixi,
ni decret de Nova Planta,
que escarneixi els teus
principis, i les lleis,
per l'absurd dret 
de conquesta d'un mal rei.

Amb la llansa i l'espasa
t'assassina eternament.

No hi haurà més sang vessada,
ni mai més llengua abolida.
L'ànima que ens consolida.
Tres-cents anys fa que ens trepitges
i ja no ho faràs mai més.

Perquè els homes i les dones,
i els seus fills, tots els fills
d'aquesta terra, bella i noble,
cridaran com mai no ho han fet,
i diran que ja són lliures,
i ho diran sense cap tret.
Ho diran sense cap tret.

No se sotmetran mai més
a la punta de l'espasa
d'un mal rei que ja no ho és,
a la punta de l'espasa,
del més vil dels cavallers.



Rosa Fabregat, dins,

Versos per la llibertat. 2018

L'arc iris de la llibertat

Els coloms s'aferren amb força
a l'arc de Sant Martí de la llibertat
amb por de caure
si belluguessin a dreta o esquerra
però els lleons blaus
corren amunt i avall
sense por
perquè són allà on els pertoca.
Reis gitanos
que reparteixen cançons de llibertat
com ceptres orgullosos.



Easterine Kire, dins,


XXXII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2016

Tr.: Francesc Parcerisas