Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

31 d’agost de 2010

Cançó a Mahalta (64)


Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
en l'últim zenit del teu braç.

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
d'entrar tot sol en un jardí.

1939



Màrius Torres. Poesies, 1977

30 d’agost de 2010

A la poesia

Oh Poesia, emmotlla en els avenços
L'orgull de poder dir company o pàtria;
Els rics detalls han envelat les fustes
Dels brots del cant.


Cada hora modifica't, Poesia;
Fes campejar severa fantasia
Amb l'escalfor de l'esperit del poble
Del meu país.


L'art del carrer on has estat bastida,
L'escultura del ferro que afaiçones,
No han d'ésser un quadre mort. De vida intensa
Forja el record.


Esmena't de l'afany dels qui et fan fosca,
Poetes de la mel i la melassa,
Capells de copa groga i cementiris,
Productes bords.


Treu-te la cucurulla dels diumenges,
Posa't a lloc i reparteix els gustos
Per al coronament d'un goig estètic
Amb vida al fons.


Sigues mestressa amb seny en la manera
De referir-te als homes i a les coses;
Constant corrent de brisa, ret justícia
A pobres flors.


Torna, amor meu, integra't a les vides,
Uneix les fletxes a la senzillesa;
Deixa de banda els fòssils de les bèsties
Fets de més tro.


Enrotlla't al meu cos. Però il·lumina,
Com el feix lluminós d'una lent clara,
La molta empenta d'aquest sol concepte:
La Llibertat.


Joan Brossa. Antologia de poemes de revolta, 1943-1978, 2001

Intr.: Glòria Bordons


29 d’agost de 2010

Mirada oberta a Barcelona

                     A la Rosa i la Gloria

Matins d’entusiasme per viure,
al carrer de Sant Pere més alt.
Gènova i la unió tangible, vital.
Ella imposava respecte, fortalesa.

Estenent tendresa a la Rambla de Volart.
La felicitat del nounat,
la innocència, la creativitat,
l’escola i la universitat.

Entremig del dolor, les pèrdues,
ets i has estat la paraula justa, sàvia,
la companyia desitjada.
Estimulant ment poètica.

Et transformes, confiada.
Singularitat oberta a la mar,
reneixes, privilegiada.

Divinament bonica i barrejada.
Cadència emancipada, ferma,
guardonada per la vida,
noble, confortant, educada.


Teresa Grau Ros 

28 d’agost de 2010

Petit vals


Dorm en la teva pell
la pau del món.
Jo m'hi embolico, jo,
mentre m'enredes, tu,
amb els teus braços
plens del ritme dels segles,
quan reclamen un vals
en vers d'amor.



Vicenç Llorca. De les criatures més belles, 2006

26 d’agost de 2010

Coloma blanca

A Violeta Parra

Si jo cerc un colom negre,
si jo vull un colom blanc,
aquell de taquetes grises,
o l'altre, tornassolat.

Griset o tornassolat,
ben negre, blanc o tacat,
color o casta, és igual,
si sap volar i estimar.

Besades que donin ales
per sebre volar més alt,
besades que donin ales
per sebre creuar l'espai.

Vull ser la coloma blanca,
blanca com el teu somrís;
entrar i sortir de la torre
sense demanar permís.

Si jo sabés que em volies,
et deixaria un senyal:
en el camí una plometa,
ben obert el finestral.

I, la lluna fent de guia,
ja trobaràs el casal;
cantaré cançons de pluja
perquè facin olor els camps.

Un coixí de molsa humida
ens servirà de capçal,
geranis blancs, clavellines
saludaran en passar.




Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge, 1998

Amistat

Una rosa de pètals daurats
ha travessat la por de la llunyania
que hi ha entre la seva existència vegetal
i la sang de la meva existència,
per poder ser amiga del meu cor.
Rosa silenciosa com el vellut
nodriment de la meva ànima,
juntes compondrem poemes
en el palau de mirra
del cor del no-res,
juntes somiarem.
Una rosa de pètals daurats
eixuga la meva llàgrima.



Zelda,  De Temps lliure, tr.: Roser Lluch Oms


dins el llibre de poesia:

Montserrat Manent. Camí de Petra, 2000


23 d’agost de 2010

Les dones de l'any 2000, Gotham '95


Potser tornarem al llapis,
sense veure de l'altra Roma
les acaballes de nou imperi.

La roda de Duchamp serà

quadrada, i una possessió entre núvols
la casa, a voltes, cobejada.

Haurem desat, curoses, el segle

de la crueltat i la despesa,
els ametllers eixorcs de rara poesia.

Executives com de Manhattan

o mestresses de casa insospitades,
flors d'amor i de gentilesa no marcides.



A Maria Antònia Salvà, en homenatge




Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona, 1998

Epíleg: Àlex Susanna


Alenar

El sol que no surti avui
i que tornin els estels
que jo t’he de mester a prop
per jugar amb els teus cabells.

Si tu toques i jo cant
vol dir que mos entenem
i tot el camí que feim
serà per anar endavant.

A València hi ha un carrer
que té geranis i ombres
humitats i tenebrors
saliva i enteniment.
Si voleu saber quin és
el carrer dels Cavallers.

Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents
la que està oberta per tu
l’altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.

Àngel caigut
principi del foc
magrana oberta
tot això ets tu per mi
i jo n’estic certa.

Adéu lluna de nit
i adéu sol de migdia
i adéu a tots els estels
que me féreu companyia.

Adéu als qui heu escoltat
la meva veu per amiga
jo he cantat en nom vostre
la vostra veu és la mia.



Maria del Mar Bonet. Quadern de viatge : pintures i cançons, 1998
Pr.: Biel Mesquida

Oda a Fidel Castro

      A Guillem i Pilar

Contra maror i malaltia s’alça

la teva salut. Del llop forades la piga
i els estius muden de mà. Va llaurant
qui no llaurava i, la canya,
l’infla el mar. Les herbes
de tots els mesos són cigonyes
per l’espai.
El magall ha tret el bec
i tothom deixa la capa.
Els dòlars se n’han anat
amb els coixins plens de cabres.
Trons i llamps no et tocaran.
El fred xiscla
i el bou tapa.
Plegats al punt som aquí.
A la sang de les formigues,
li has dat bandera i barca.
Has donat escola al pa,
mal espant a la sotana,
nous consells a la tristor
I graons a la muntanya.
Sol fet home en temps de neu,
vine, sembra fins les cendres.
Has matat la tramuntana.
El poble és el parallamps.
Mig ferida Catalunya
et dona les seves mans.


Joan Brossa. Antologia de poemes de revolta, 1943-1978, 2001


Imatge en blau

Imatge en blau
entro en profunda aigua
gavines fan onades
de mar picada.
Panets d’arròs, calamarsa
encercla’m en llum blava
onada esvelta com fada
ets tu qui comanda
barca sense rems de mi
mar picada compassada
blau de cel esquerdant-se
t’obres en escletxes salobres
asprejant en boca i llavis.
Mar picada embolcallant-me.
Estimada, en la blavor
No tinc barca.



Montserrat Manent. Camí de Petra, 2000

Cant dels absents

London

L’absència de qui ha marxat.

L’absència de qui mai no ha existit.
L’absència amb què hem resistit
la presència de la soledat.


Vicenç Llorca. De les criatures més belles, 2006

21 d’agost de 2010

Si de minyó em plaïa la pintura

Que fabulitza la mar abissada
I l'ona negra i alta, i de la irada
Ficció en negre i blanc de la natura

Tempestosa i cruel, feia pastura
D'esperit i de ment, a l'aspra albada
Del clam viril, el crepuscle i la fada
Que el misteri difon m'ha dat ventura.

Avui delesc, adés la mar coberta
I els fars en rocs perduts; o en cloure el dia,
Entre efímers morats, la claror incerta

Del sol colgant i la malenconia
Del pi soliu, a mig coll, o l'alerta
Sense averany del ca en fosca masia.




J.V. FoixSol, i de dol, 1975


12 d’agost de 2010

Matí al bar

S'han vist sovint al bar,
a les hores del sol del migdia,
quan l'enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l'abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.


Francesc Parcerisas. L'edat d'or, 1983



Potser, ma pregona afició a la poesia

Avancem amb el català
Potser, ma pregona afició a la poesia
em fa adorar la realitat i, fins i tot,
de la seva amargor,
en trec una mica de bellesa.

(Fragment de lletra a
Gonçal López Nadal, Arxiu personal, 1972)



Guillem Nadal i Blanes, dins, Antologia de poesia russa, 2006

8 d’agost de 2010

Fornalutx

(record jovenívol de Mallorca)

Entre muntanyes blaves i morades,
i quan ja minven claredat i so,
arran de fumaroles encantades
s'acluca Fornalutx com una flor.

Un rierol se'n va per fondalades
sense temença ni posat de plor.
Veieu sovint, dessota les brancades
present del cel, de la taronja el do.

Amistoses, amb feines entre mans,
les comares s'asseuen als replans;
hi ha olor de flors, murmuri de pregàries.

Prop d'un viure suau i beneït,
per ci per lla protegirà la nit
els ulls de foc de sitges solitàries.



Josep Carner. El tomb de l'any, 1966
Pr.: Albert Manent

7 d’agost de 2010

El llarg sojorn

Colorful Friendship
..."La generació de la postguerra, que l'ignorava una mica,
el redescobreix i en enfrontar-se amb la totalitat de la seva obra, amb les múltiples projeccions de la seva puixança creadora, s'oblida de la revisió parcial que havia iniciat i comença a bastir un pont de respecte, unint a la vella admiració, a la quasi oblidada, una admiració nova. Enmig dels naufragis que el pas del temps fa inevitables se salva la seva obra, els catalans tornen a mostrar-se-li agraïts."

Pere Calders




"-Tot i que les nocions de Nord i Sud són sempre relatives, ja haureu observat que cristal·litzen de certa manera i donen caràcter... Com a català, tinc més afinitats amb la gent del Nord. Això crec que és tot el que pot haver-hi de personal en el meu poema."

Josep Carner


(Fragments)



Josep Carner / Pere Calders, 1991

2 d’agost de 2010

Bellesa del món


Laelia cattleya noid a la 27a Exposició d'orquídies -Barcelona- per Teresa Grau Ros
Hi ha tantes coses belles! Una posta
de sol al Belvedere de Florència,
la pluja al Ganges, i la indiferència
de l'aigua retinguda en una almosta.



Els amants i l'Acròpoli de Fídias,
el present que ens regala la memòria,
el combat de la vida transitòria
que ens va deixar Kavafis, les orquídies.



I tanmateix la nit ens acompanya,
i a sota veu també te'n meravelles.
Travessa la foscor una claror estranya



que et besa els ulls i et posa a les parpelles
un breu instant de somnis que s'afanya
a brillar sobre el món amb les estrelles.





Israel Clarà. Una mena de màgia, 2009

L’amor és un costum ben educat


L'amor és un costum ben educat
com rentar-se les dents cada matí
que necessari ens han, i ens hem, creat
i venç la solitud en pronunciar-se.

D’això, però, que un cert públic correcte
entén en dir amor
n’és fàcil despullar-se i n’és higiènic
si hom té a l’abast l’estoig
d’un record sense fons, de maquillatges,
i l’esguard ben atent
davant una finestra qualsevol.

Viure ofert a la vida
no pas nugat a un arbre com vençut.



Josep Piera, dins

Jordi Balcells, Albert Roig. L’escriptor de poesia, 1991