Potser tornarem al llapis,
sense veure de l'altra Roma
les acaballes de nou imperi.
La roda de Duchamp serà
quadrada, i una possessió entre núvols
la casa, a voltes, cobejada.
Haurem desat, curoses, el segle
de la crueltat i la despesa,
els ametllers eixorcs de rara poesia.
Executives com de Manhattan
o mestresses de casa insospitades,
flors d'amor i de gentilesa no marcides.
A Maria Antònia Salvà, en homenatge
Marta Pessarrodona. L'amor a Barcelona, 1998
Epíleg: Àlex Susanna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada