Uns cels sòlids

Uns cels sòlids, el blanc salat del paisatge. Empenyo
l'aire  amb  les  mans.  La  claror  s'ofereix  com  una
eternitat. Això és una mirada? Jo puc estació, el mínim
indici encara peònia,  encara  per  collir i la pietat  del
nom.  Jo puc fins al son un pas,  fins a la pedra un cor.
El silenci, aquí, no es compara amb res.

Des  ciels  solides, le blanc salé du paysage. Je
pousse l'air avec  mes mains.  La clarté  s'offre
comme une étérnité. Est-ce un regard ? Je peux
saison, le moindre indice encore pivoine, encore à
prendre  et  la pitié  du  nom. Je  peux  jusqu'au
sommeil  un  pas, jusqu'à la pierre  un cœur. Le
silence, ici, ne se compare à rien.

Martine Audet. El meu cap és fort allà on l'altra dansa = Ma têtê est forte de celle qui danse. 2020. P. 61

Traducció i epíleg d'Antoni Clapés.
Pròleg de Denise Desautels.
Il·lustració d'Élise Palardy.

Promesa a les neus

Promesa a les neus, promesa a les cendres que dissemi-
nen els somnis, jo puc  cabells per fumar,  per retenir
com els vents. Cobreixo d'or els fons cruels, les cases
fredes enmig de volcans. No menteix el cos. Fa ombra
i aparicions, petits forats i menys lloc.

Promise  aux  nieges,  promise  aux  cendres qui
dispersent  les songes, je peux cheveux à fumer, à
retenir comme les vents. Je couvre d'or les fonds
cruels, les maisons froides au milieu des volcans.
Il ne ment pas le corps. Il fait de l'ombre et des
apparitions,  de petits trous et moins de place.

Martine Audet. El meu cap és fort allà on l'altra dansa = Ma têtê est forte de celle qui danse. 2020. P. 33

Traducció i epíleg d'Antoni Clapés.
Pròleg de Denise Desautels.
Il·lustració d'Élise Palardy.