l bé és la conformitat amb la natura. On abeuren les egos desbocades, on corren les llebres i sangren els cans. Aquí on canten les serps i només s'endinsen les fures. On finalitzen les obres del mar, on finalitzen les obres de l'amor i natura n'és ben conforme...
Una llengua no sap res del bé i el mal. Això és cosa nostra. Una llengua és com una ombra. Si aixeques un puny, ella també l'aixecarà; si fuges, ella també fugirà darrere teu. La llengua no sap res de la veritat i la mentida. Això és cosa nostra. Una llengua no aixeca parets, les pinta de colors. La llengua no mata ningú, ens uneix. Però, això sí, una llengua, una llengua es pot morir. Kirmen Uribe. Mentrestant agafa'm la mà, 2010 Trad.: Jon Elordi i Laia Noguera
Ribera interna convexa, al·luvions, pendent suau, així l'amistat seria terra no erosionada, ni pel bé ni pel mal. La ribera externa còncava s'erosiona amb l'engany, es perden fragments sensibles, tenyeixen el riu de fang. S'abandona el meandre a la seva solitud, lluna al cel, lluna a la terra, lluna plena i quietud. I les ombres allargades que fan dansant tots el joncs, fimbreixen amb vels de l'aire suggereixen llunyans mots.