Bibliopoètiques

poesia i biblioteques

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tares. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tares. Mostrar tots els missatges

26 de juliol 2026

Tu que em sotges les tares

Tu que em sotges les tares, que segur
que les tens apamades i ben apamades,
que no te'n canses mai de fer-les evidents,
que les exposes sense cap vergonya, clares,
inapel·lables dins la llum que aculls,
aquesta llum de clínica, freda, estricta;
tu, que sobre el lavabo em renyes cada nit
i l'endemà m'entregues al neguit del dia:
tu sabràs, brut espill,
quina fila faries sense mi.


Joan Todó



Es troba al llibret:


17a Festa de la Poesia a Sitges 2024. 2024. P. 19

La direcció de la Festa és a càrrec dels poetes Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran i Ferrer.

Poetes: Ramon Guillem, Anna Gual, Joan Todó, Àngels Gregori, Melcion Mateu i Neus Aguado.

Conté fotografies.

23 d’abril 2023

La corda d'un violí

La corda d'un violí és de tripa,
era de tripa i ara és de metall
que és fred i mort però mai desafina,
gris i perfecte com un hospital.
Llavors, la corda de tu era viva
plena de tares i trets de passat.
Feréstega, cantava amb la carícia
i se'm trencava amb el frec d'un dubtar.

No t'estremeixo més contra la fusta
quan per fer-te sonar et trec de l'estoig;
i ara ets de seda, i ets so i no crit rústec.
I et voldria tocar, però em fa por
que, si altre cop et sento, et vulgui mut.
Eres la corda que dorm al taüt.

                                     Abril del 2020


Eloi Creus, dins,

Reduccions : revista de poesia. Tardor-Hivern 2022. Núm. 118. P. 21