Forget-me-not (s.m.): Herba anual de flors principalment blavoses i de fulles simples; de les boraginàcies, entera, malgrat els fruits escabres; de sort indehiscent, en són quatre les núcules; Ser definit i sense gruix i sense haver de menester sentit. Jordi Joan, dins, Reduccions, 2008, núm., 91, p. 38 |
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia científica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia científica. Mostrar tots els missatges
06 d’octubre 2013
GAIA CIÈNCIA
Etiquetes de comentaris:
bellesa,
flors,
Joan [Jordi 1971-],
poesia botànica,
poesia breu,
poesia científica,
RACO,
senzillesa
29 d’octubre 2011
Som una arrel en el temps
Som una arrel en el temps
Quima Jaume
Durant molts anys
hem estat arrels d'aquesta terra,
hem donat suport a branques
que creixien lentament,
cobrint-se de fulles, en l'esperança
que un dia una bona florida
podria donar molts fruits i llavors
als nostres poemes.
Hem passat per climes adversos:
temps de sequera, inundacions,
plagues d'erugues, podades innecessàries,
silencis fora de temps, però sempre
les arrels interiors xuclen l'aigua
i les sals de la vida i som saba vella i nova,
passat i present, circulen pels nostres vasos.
Hem posat la il·lusió, com si fos clorofil·la,
en totes les fulles per absorbir
la llum de l'amor.
Hem transformat les paraules, l'aigua,
les sals, l'aire que ens envolta en versos.
Ara ja tenim saba nova que circula,
l'oxigen que es desprèn amb la seva lectura,
creixen les gemmes, arrels, branques i fulles.
Es formen els fruits i les llavors
que esperàvem.
Assumpció Forcada. Germinació. 2000
Etiquetes de comentaris:
aigua,
erugues,
estimar,
Forcada [Assumpció 1947-],
fruits,
fulles,
llavors,
llum,
lluna,
memòria,
poesia científica,
poesia del present
20 de juliol 2011
Trull interior
Ja tens el raïm
ple de sucre,
prem-lo, treu-li el most,
guarda'l a dintre
del teu trull interior
i veuràs com el vi
dels somnis que esperaves,
el pots tastar ben d'hora
deixant, al pas del temps,
una mare de molts graus,
licor, reserva especial,
que agafa el cos
amarat de tanta vida.
Assumpció Forcada. Immunitat. 1990
Pròleg de Jordi Pàmias.
ple de sucre,
prem-lo, treu-li el most,
guarda'l a dintre
del teu trull interior
i veuràs com el vi
dels somnis que esperaves,
el pots tastar ben d'hora
deixant, al pas del temps,
una mare de molts graus,
licor, reserva especial,
que agafa el cos
amarat de tanta vida.
Assumpció Forcada. Immunitat. 1990
Pròleg de Jordi Pàmias.
Etiquetes de comentaris:
Forcada [Assumpció 1947-],
graus,
immunitats,
interior,
mares,
most,
poesia científica,
raïm,
somnis,
tastar,
temps,
trulls,
vi,
vida
Subscriure's a:
Missatges (Atom)